La llei que ha preparat el conseller d’Educació Rovira té un punt que està sent poc comentat: el de l’anglès. La llei obliga a rebre l’ensenyament en tres llengües: castellà, valencià i anglès. Alerta, perquè això no és el mateix que donar l’oportunitat d’aprendre una o més llengües estrangeres, cosa que és perfectament normal i ens igualaria a uns altres sistemes educatius de països normals. No. La llei obliga a rebre en llengua anglesa les classes de matèries que no són l’assignatura de llengua anglesa. Per exemple, les matemàtiques, o la biologia, o la música. De fet, les famílies, que han de decidir si volen com a “llengua base” el valencià o el castellà, en un o altre moment també hauran de triar si volen en l’educació dels seus fills un mínim d’un 15% d’anglès o un màxim d’un 25%. És a dir, l’assignatura de llengua anglesa més una altra, si es tria el mínim, o dues assignatures més, si es tria el màxim. El professorat que s’encarregarà d’aquestes classes tindrà només un B2 i, per tant, podríem dir que estarà perfectament capacitat per destrossar la llengua, per introduir tota mena de barbarismes i vicis de dicció i per quedar-se estones en blanc sense saber com s’hauria de dir el que vol dir. D’altra banda, l’alumnat s’expressarà en un anglès de fireta que farà riure i entendrà el que podrà, si és que arriba a entendre res. Total: les classes que es faran en anglès seran una estafa i una pèrdua de temps.
França té un sistema educatiu que no està malament. Fan allí el mateix? I a Alemanya? I al Regne Unit? Al Regne Unit no fan les matemàtiques en francès, igual que a França no fan la biologia en anglès. Potser té poc atractiu pedagògic fer coses normals. Per què ací, al País Valencià, des del pas de Vicent Marzà per la conselleria d’Educació, fem coses que no són normals? Com és que ningú protesta? Com és que ningú no ha protestat?
Fàcil: perquè fem trampa. Perquè després de partir tantes directrius absurdes hem perfeccionat els mecanismes de protecció. Què fem en anglès? La Plàstica, l’Educació Física, la Música… La Tecnologia, de vegades. Algú mostra un martell i diu “hammer”. Tot seguit, mostra una mà i diu “hand”. I, després, pren el martell i diu: “The hammer in the hand.” Això és el plurilingüisme que es ven ací. El professorat de llengua anglesa, el de debò, ho sap perfectament. L’anglès que es parlarà a les aules deixarà en bon lloc l’anglès dels sioux de les pel·lícules. Quina quota voleu? El 15% o el 25%? Si trieu el 25% potser no hi haurà prou amb la Plàstica i caurà l’ensenyament del Medi o la Història de la Filosofia de segon de Batxillerat.
Posar totes les matèries al servei de l’aprenentatge de l’anglès és una barbaritat pedagògica descomunal. Potser per això no ha tingut la resposta social que es mereixia. Perquè la gent no s’ho acaba de creure. Naturalment, la gent vol aprendre llengües. Ser políglota. Els individus políglotes fan molt de goig. Una societat amb molta gent que sap moltes llengües, com ara Grècia, no té assegurada, ni de bon tros, la prosperitat econòmica –de fet, a Grècia són pobres–, però sempre podrà presumir de ser una societat oberta a les influències exteriors. El problema és que en la conselleria d’Educació valenciana confonen el poliglotisme de les persones i el plurilingüisme dels sistemes escolars. I no és igual. Els individus poden parlar diverses llengües, però els sistemes escolars no poden funcionar per percentatges imposats en tres llengües alhora. Si no es vol córrer el risc de no ensenyar res, és clar. I així arribem al the end. Thank you very much a tots els plurilingüistes de nyigui-nyogui que ens han ficat en aquest merder i see you next time.
