El senyor Llanos Pitarch pel que diu i el que fa, s’ha convertit en un genocida de la llengua del País i, conseqüent, diu que estrangularan l’AVL fins a la seua desaparició, tot perquè és una entitat defensora del catalanisme, allunyada del valencià que es parla ací. A parer meu i vist allò que diu la Viquipèdia d’ell, Llanos Pitarch és un element d’eixos que n’entren pocs en una barcella, ja que, llicenciat en Dret i en Ciències polítiques per la UV, va exercir de professor de Dret Romà des de 1989, i com a advocat va treballant com a consultor legal fins a l’any 2019, quan es va descobrir que havia obtingut ingressos per part d’una fundació lligada al cas de corrupció del Partit Popular (el cas Blasco) entre 2005-2013.
Per consegüent, primeres ratlles tortes del personatge. També va treballar en grups de pressió catòlics educatius de caràcter privat en “Valencia Educa en Libertad”, i la vicepresidència de la Federación de Educación y Desarrollo en Libertad, havent sigut magistrat de l’Audiència Provincial de Valencià. O siga un sant. Un servidor, a banda, enraona que el meritat estrangulador ha fet prou de mèrits, ja que el 2014 no content amb el PP es vincula a Vox i esdevé president provincial de València, i aleshores, en les eleccions a les Corts Valencianes, irromp en el parlament amb 10 escons, cedint el lideratge a la seua companya Ana Vega. Revalida l’escó en les Eleccions de 2023 i per decisió de la direcció del partit a Madrid, substitueix Vega uns mesos després.
Vincular-se a Vox és una manera de ser escolà del seu líder Santiago Abascal, un nacionalista extrem, seguidor i divulgador de les maneres de procedir d’aquell exterminador confés, mitjançant l’afusellament constant de tot aquell que no pensava com el jagut al cementeri de Mingorrubio, tot després d’haver contaminat el sòl de les nombroses víctimes, els familiars de les quals no volien ni oldre’l quan jeia al Valle de los Caídos.
Torne al fil del relat recordant les successives malifetes de l’escolà d’Abascal, Llanos Pitarch. Heus ací una bona retafila d’elles conseqüència de la seua manera d’obeir-lo, les quals alaba el PPCV, al capdavant el desvergonyit president de la Generalitat, Carlos Mazón Guixot, tot per la conjuminació perfecta de les dos agrupacions franquistes, desviant fons envers entitats com Lo Rat Penat i la RACV, a les quals qualifiquen de guardianes de la veritable llengua valenciana. Els gatets de la meua filla quan se n’assabenten, es miren l’un a l’altre i amollen tres meus, tres, perquè primerament, retallen dels pressupostos de la Generalitat destinats a l’AVL, 750.000 euros. Com sabem, la institució estatuària encarregada de la normalització i promoció del valencià.
Efectivament, José María Llanos Pitarch, de Vox i el PPCV, és, com diu, l’estrangulador de l’AVL. Doncs s’hi sumen a una reducció ja pactada pels franquistes de 997.000 euros, engrandint la disminució de l’ens estatuari i deixant-lo en el 45% del total previst, el qual el ratlla de 3,9 milions d’euros, deixant-lo en 2,2 milions. No han pogut fer més escarni perquè la institució estatuària AVL els ha advertit sobre possibles il·legalitats envers les nòmines dels seus treballadors. La reassignació de fons aprovats, segons l’escolà d’Abascal, es xifra en 480.000 euros, que destinen a ajuntaments de la seua cordada com són: Orpesa del Mar, Xirivella, Sant Vicent del Raspeig, Elx, Albal, Oriola i Borriana.
Una altra esmena als pressupostos d’enguany reassigna 200.000 euros per a la seu de Lo Rat Penat, i a més, es deriven 89.000 euros a La Universidad Cardenal-Herrera, la Federació de Corals i l’Associació del Cant Valencià. Tot plegat a càrrec dels Premis Carme Miquel, activitats culturals universitàries, suport al teatre no professional en valencià, al foment de l’ús del valencià en mitjans de comunicació… Per tant, es limita notòriament l’operativa de l’AVL.
L’estrangulador, com no podia d’altra manera, que es diu ara, ha deixat prou colls espentolats, retallant als sindicats 551.000 euros, a la patronal 125.000 euros, i als programes de cooperació internacional, reassignant fons per a la repatriació de menors migrats no acompanyats i el suport a les víctimes d’ocupacions il·legals. També José Maria Llanos Pitarch va treure el cap el proppassat 29 de maig de com opera el ramat, enlairant que els comptes duen el segell de Vox. Un servidor, com aquell acudit castellà que déiem de jovenets, quan anàvem a la fira per disparar amb un rifle de perdigons i encertàvem: “Y lo sabía tía María, otro regalo de la estantería”.
Vos deixe amb un poema de Marc Granell que em fa goig i m’esperona, titulat “Parany”, extret de la Poesia Completa 1976-2016, editada per la Institució Alfons el Magnànim:
“Per què gaudeixes la derrota, perquè encara tens esperança o perquè ja no te’n queda? Fixa’t bé: potser t’ho manaren quan sabies les regles. Podries haver perdut massa temps produint-te enemic.”
