D’estranguladors, la història ens diu que n’hi ha hagut i n’hi haurà, pel que es veu, un bon grapat. Ací mateix, en gaudim d’un ben notori, que no s’està quiet ni per saber morir, que s’aprofita del fet que ací, al País i a l’Estat, suposadament, hi ha una democràcia i, arran d’això, actua com li pareix. Es tracta del síndic de Vox a Les Corts, José M. Llanos Pitarch, un franquista de pro, que el maig passat va dir que la seua formació volia “escanyar fins a la desaparició l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, i que fa pocs dies, concretament el 25 d’agost, va atacar Mompó, president de la Diputació de València.
Sebastià Carratalà, de Diari la Veu del País Valencià, se’n feu ressò, i ara l’ínclit franquista, no content amb el resultat, arremet una altra vegada contra Mompó demanant que aclarisca, pel seu suport a AVL, “si està secundant que el separatisme català ens puga sotmetre, als valencians, com a súbdits i com a catalans de segona”.
L’estrangulador, amb els seus retrets diversos, lamenta que el PP “quan depèn de Vox, dona suport a la llengua valenciana, enfront de la imposició del cavall de Troia que és l’AVL; però quan no depèn de Vox, el senyor Mompó en fa de les seues”.
També Carratalà, en aquesta segona envestida de l’estrangulador, se’n fa ressò el 2 de setembre de les paraules de Mompó, qui, en una visita a la sala d’Urgències Pediàtriques de l’Hospital General de València, per veure la nova decoració impulsada per l’àrea de Foment del valencià a la Diputació, contesta a l’estrangulador: “El valencià és un principi que no vull tocar”.
En referir-se al pacte amb Ens Uneix, Mompó ressalta que funciona bé, i remarca que s’intenta empatitzar amb qui tenim davant, encara que pense diferent, i intentar aplegar a acords.
Amigues i amics, el present article no és ni més ni manco que posar una vegada més de manifest com està el pati davant de Vox, hereu directe del franquisme, deixant paleses les paraules de l’estrangulador del principi, que em permet repetir: “Si està secundant que el separatisme català ens puga sotmetre, els valencians, com a súbdits i com a catalans de segona”, per a fer una petita reflexió, per si vol arreplegar-la. Disposa, senyor estrangulador, d’una acció ben fàcil, com que no vol que els valencians siguem catalans de segona, treballe d’una vegada per totes per a evitar la catalanitat de segona.
Vos deixe amb el nostre Vicent Andrés Estellés, de Burjassot i de tots els pobles del País, amb un fragment del poema: “Soc d’un poble de l’horta i he viscut el combat”
“He viscut el combat. He viscut el procés pel qual arribeu ara a conclusions als carrers de València i plantegeu greuges i plantegeu l’oblit en què se us ha tingut. Soc d’un poble de l’Horta i conec el combat. Companys. Germans. Lluiteu. Pancartes de quitrà. Arguments de còlera que ja no espera més. Esmoleu les corbelles i penetreu el dia. No vacil·leu, amics, germans, en escapçar. Soc d’un poble de l’horta i sé bé els patiments de la lluita diària, la nocturna esperança. Tota la vida, posada a una collita que l’oratge s’enduu de la nit al matí. Soc d’un poble de l’horta i he viscut el combat…”
