Dissabte vam viure una jornada reivindicativa de les que et recarreguen les piles i t’injecten la força en vena per seguir lluitant. Durant la vesprada, la retrobada de companyes implicades en diferents moviments socials era evident allà on mirares. Perquè a aquesta manifestació pel 25 d’abril no anem només les residents a València, més bé al contrari, moltes veïnes de comarques properes i no tant fan sentir les seues veus als carrers més cèntrics de la ciutat. I és que al País Valencià queden demandes històriques per assolir i reptes actuals per afrontar.
Qualsevol que després de la manifestació entrara a gaudir del concert, estic convençuda que va sentir com la política no està renyida amb la festa, amb la cultura musical en valencià i amb les ganes de compartir la nostra ràbia ballant. Un concert que va aconseguir ajuntar vàries generacions i cultures polítiques per cridar amb una sola veu que volem ser un poble solidari, verd, antifeixista i que això es veja reflectit en la vida diària. Quin gran encert d’Acció Cultural del País Valencià en donar tot el protagonisme a organitzacions actives del nostre panorama i a expressions culturals pròpies com la Nova Muixeranga d’Algemesí. A l’escenari vam poder vore representats d’Escola Valenciana, la Comissió 30 anys amb Guillem, la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, la Comissió Ciutat-Port i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, coneguda com la PAH.
Personalment, vaig tornar a reviure una d’eixes nits de principis dels 2000, quan la Punta i el Cabanyal eren les paraules més emprades per explicar la necessitat de conservar el nostre patrimoni, de posar-lo en valor. Nits on s’aprofitava la festa per fer pedagogia de les problemàtiques locals, aquelles que no eixien en les capçaleres dels diaris i noticiaris. Durant el concert de dissabte inclús vaig sentir la mà estesa de la solidaritat antifeixista internacional, la qual no coneix fronteres de cap tipus, quan una colla de xics holandesos (ells es van anomenar així) va mostrar el seu interès en entendre les consignes que es corejaven, en saber qui és Guillem i per què no volem l’ampliació del port de València. Em van insistir que donaven suport a les lluites i estaven molt contents d’estar físicament a la plaça en una nit tan especial per a nosaltres, les i els valencians.
Com es va esmentar al llarg d’una de les intervencions més emotives i sinceres que no podia eixir de cap lloc més que del cor, en record de l’antifeixista Guillem Agulló, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu, parafrasejant a Vicent Andrés Estellés. Ho hem demostrat un any més i no ens cansarem de seguir fent-ho.
