Joan Mateu i Bellés va encetar les visites guiades de les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc al nucli històric de Vilafamés en 1997 i ––per a mi–– va significar una gran sorpresa pel volum de noves informacions que ens va oferir sobre els edificis, els carrers, els aljubs, les fonts i les muralles del meu poble. Jo estava convençut que sobre el meu poble ho coneixia tot i, des d’aquella històrica visita, em vaig adonar com d’equivocat estava! Em vaig adonar que passejar cada dia per un mateix carrer no significa que es conega tot sobre eixe carrer. Si una cosa no s’analitza amb mirada crítica i si no s’investiga amb un cert rigor, tindrem només un coneixement superficial d’allò que donem com a sabut.
La Plana de l’Arc és una «subcomarca» de la Plana Alta que agrupa deu pobles que, des del 1996, organitzen unes jornades culturals que se celebren al mes d’octubre. La primera edició va ser a la Pobla Tornesa i enguany ha tingut lloc a Cabanes i, en l’acte de cloenda, s’ha retut un homenatge al catedràtic de Geografia, Joan Mateu. El professor, amb una llarga trajectòria d’investigació i docència a la Universitat de València, ha portat a terme un treball de camp exhaustiu, ha parlat amb la gent, ha xafat els carrers i camins, ha visitat cases i masos de la comarca, però també ha esbrinat en arxius i biblioteques qualsevol informació sobre la vida de les persones i les interrelacions amb el paisatge i el territori. Mateu ha estat l’alma mater d’aquesta activitat cívica i, podem dir sense por d’equivocar-nos, que ha creat «escola» fora de l’àmbit universitari. Una escola de veïnes i veïns peripatètics que, any rere any, s’han apropat a unes lliçons de geografia d’estil aristotèlic. El professor de geografia física ha estat un referent indiscutible pel seu tarannà i per la seua vocació pedagògica, també fora de l’aula. Com a mínim, tota aquesta docència de carrer ha servit per a fomentar el coneixement relacionat amb el patrimoni històric i cultural dels pobles que formen part d’aquesta agrupació.
Joan Mateu va dissenyar l’estructura de les jornades «amb una part acadèmica, una altra de difusió del patrimoni, una tercera amb temes d’actualitat i, per a finalitzar, una festa participativa amb tot el veïnat». Un esquema que ha anat repetint-se al llarg de les 27 edicions. El treball portat a terme sota el paraigua de les Jornades de la Plana de l’Arc ha girat al voltant de totes aquelles matèries que en cada moment han despertat més interés al veïnat de la comarca. S’ha debatut i s’han investigat qüestions relacionades amb l’economia, les infraestructures, les energies renovables, les tecnologies de la comunicació i el patrimoni històric material i immaterial. Per posar exemples concrets, enguany, s’ha debatut sobre les macroplantes fotovoltaiques i, al mateix temps, s’ha publicat un llibre que cataloga les campanes i els campanars de tots els pobles de la comarca.
A l’acte de reconeixement al mestre, hi han intervingut Xavier Allepuz i Clara Bernal en nom de les comissions organitzadores dels deu pobles, que han expressat l’estima i admiració que ha enfondit entre les persones participants de les jornades i han acabat l’acte agraint-li «el mestratge constant i la saviesa compartida».
Però una de les qüestions més significatives de tota aquesta trajectòria de quasi tres dècades de jornades culturals és que només han estat interrompudes per la pandèmia de la Covid. I, en segon lloc, l’organització de cada edició ha estat en mans de la societat civil de cada poble (la Pobla Tornesa, Vilafamés, les Coves de Vinromà, la Vall d’Alba, Borriol, Cabanes, la Serra d’en Galceran, Benlloc, Vilanova d’Alcolea i la Serratella). Dues qüestions admirables que cal remarcar perquè, malauradament, no són habituals en aquest país del pensat-i-fet. Dos aspectes que ha remarcat Mateu.
Ara, quan passege pels carrers del meu poble, sé que hi ha moltes coses que encara desconec, però davant de les amistats que acompanye a visitar-lo puc presumir de tot allò que he aprés del mestre sobre el patrimoni i el conjunt històric que tinc més pròxim.
