No acostume a escriure sobre feminisme. Com a home, soc conscient que les meues actituds i accions poden estar reproduint esquemes masclistes per molt que intente evitar-les. Hem estat educats en una societat patriarcal i duem interioritzats més rols dels que som conscients i ens agradaria i deconstruir-se és una tasca més complexa que repetir alguns lemes. Així que sobre aquest tema preferisc llegir i escoltar –i ho faig molt- i callar.
Però per aquesta volta no m’he pogut estar de comentar les reaccions d’importants periodistes i comunicadors a l’anunci contra la violència masclista publicat pel ministeri espanyol de la Igualtat amb motiu del 25 de novembre.
1 de cada 2 mujeres en España ha sufrido algún tipo de violencia machista a lo largo de su vida.
Si no vas a hacer nada para pararlo,#EntoncesQuien? pic.twitter.com/Ni5HcnIcfb
— Ministerio de Igualdad (@IgualdadGob) November 21, 2022
L’anunci posa el focus en una veritat d’allò més estudiada: la violència contra la dona és estructural en una societat patriarcal que la justifica i alimenta de múltiples formes. No n’hi ha prou a assenyalar les manifestacions més extremes d’aquesta violència, sinó que cal demolir l’iceberg sencer, i la primera tasca és precisament posar el focus en les seues parts submergides i, per tant, més invisibles. I són invisibles, paradoxalment, perquè estan més normalitzades. I en aquesta tasca, els homes hi tenim molt a dir. I l’anunci ens demana, explícitament als homes, que ens hi posem de veres a l’hora d’aturar aquesta violència.
En canvi, la reacció pública ha estat diametralment contrària. El vídeo fa al·lusió a exemples reals i concrets d’aquesta violència simbòlica que déiem però sense anomenar ningú. No es pot dir que els exemples són inventats o exagerats però al mateix temps tampoc s’acusa ningú. Tant Pablo Motos com el Xokas ho tenien molt fàcil per fer-se els desentesos, mirar cap a una altra banda i tal dia farà un any. En canvi opten per entrar a la polèmica i fer-ho de la pitjor manera possible: parafrasejant aquella línia de guió dels Simpson amb la qual tothom es partia de riure: «Jo no he sigut».
És realment deliciós veure el Xokas acusant el ministeri de dir que «jo mai he dit açò» quan la frase és pràcticament literal. I, a més, si ell mai ho ha dit, com és que s’ha sentit per al·ludit?
Primero de gaslighting: Hacerte ver que estás mal de la cabeza y que te has inventado lo que ha ocurrido. pic.twitter.com/HPJeX2mkLI
— Papajoshh (@Papajoshh) November 23, 2022
O a Pablo Motos, dedicant deu minuts del seu programa, amb el Sant Cristo Gros –incloses tertulianes i guionistes, el que cal fer per guanyar-se el jornal- a disculpar-lo i «demostrar» que la frase està extreta de context i que en el seu programa «mai s’ha ofès a ningú». Quan El Hormiguero és assenyalat des de fa anys i de forma reiterada com un dels programes més masclistes de la televisió. Fins i tot hi ha convidades, com Charlize Theron, que van explicant pel món com d’incòmodes les van fer sentir en el seu plató.
Pablo Motos responde a la última campaña del Ministerio de Igualdad #CarrascoEHpic.twitter.com/SqF0kMJwBd
— El Hormiguero (@El_Hormiguero) November 24, 2022
Charlize Theron estuvo en el Hormiguero junto a Kirsten Stewart y no parece que se lo pasase muy bien. Remarca que a cada pregunta de Motos que contestaban les ponían música sexy pic.twitter.com/BVseRMitci
— IamRGR (@IamRGR1) November 25, 2022
Al final, aquestes respostes infantils i negacionistes potser no ajuden a eradicar el masclisme o conscienciar els homes sobre el seu paper en la socialització de la violència contra les dones. El «Jo no he sigut» no resol res i més aviat és una forma de desntendre’s del problema que ajuda a agreujar-lo. Però almenys cal reconeixer-los que han ajudat a difondre el missatge del ministeri d’Igualtat per sectors socials als quals difícilment arribaria l’espot original i potser –sempre cal ser optimistes- haurà obert debat en espais on aquests temes es pensen poc.
