Fa uns quants dies, el periodiste-comentariste Federico Jiménez Losantos va pronunciar en el seu programa radiofònic unes paraules en defensa de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que em van paréixer pròpies d’una clara incitació al delicte, perquè va animar que uns hipotètics amics de la presidenta madrilenya mamprengueren els suposts periodistes que acaçaven esta senyora, els pegaren i els trencaren uns quants ossos.
Això era per a que els seus companys de professió, però del diari El País, entengueren que no havien de publicar, ni tan sols indagar, en el cas fosc de la compravenda de masqueretes que afecta el nóvio de la política esmentada, i indirectament a ella mateixa.
Jiménez Losantos no deia això en un sentit al·legòric o figurat. No feia com Miguel Ángel Rodríguez, braç dret i armat de l’Ayuso, que fa pocs dies va abocar a una periodista “Os vamos a triturar”. Hem de pensar que eixa trituració era només metafòrica, encara que eixes manifestacions verbals, de sibil·lines no tenen res.
Tornant a la incitació del comentariste esmentat, que anima a trencar ossos als periodistes escodrinyadors i furgadors en els possibles aprofitaments il·lícits, com els que s’atribuïxen a Alberto González Amador, parella de la lideressa madrilenya, és estrany que eixa inducció a les agressions físiques, no de dos bufetades i prou, sinó de rompiments d’ossos, no haja sigut, que sapiam, denunciada en la comissaria o en el jutjat de guàrdia corresponents. Hem vist, no fa massa temps, gent detinguda, inclús empresonada, per cants o escrits, sense incitacions directes, però este «cavaller» pareix que gaudisca de butla. En este cas i en altres. Fa quasi sis anys (1-5-2018) vaig escriure un article titulat «Jiménez Losantos té butla?», en este mateix mitjà, Diari La Veu, en què em feia ressò i denunciava les seues incitacions a la violència contra els alemanys, perquè la justícia germànica es va negar a entregar a Puigdemont a l’autoritat judicial espanyola.
Deia Jiménez Losantos: «En Baleares hay como 200.000 alemanes de rehenes. En Baviera pueden empezar a estallar cervecerías». També feu un enaltiment del terrorisme dient: «El GAL funcionó extraordinariamente bien. Moralmente será detestable pero hay que reconocer que Francia dejó de ayudar a los etarras en el momento en el que empezaron a aparecer cadáveres en los pueblos turísticos del sur de Francia». Incomprensible que no se’l requerira judicialment.
I també em preguntava si este «apòstol» d’arguments tan convincents disfrutava de butla, llicència o dispensa papal per a dir les atrocitats que proferia. Perquè això no és llibertat d’expressió. És vomitar verí per la boca.
Els que també sembla que tenen butla eclesiàstica, o tal volta divina, són els capellans que en una tertúlia cibernètica, dita «La sacristía de la Vendée», no massa amorosa ni carinyosa amb el Summe Pontífex, fa també pocs dies, desitjaven, feien vots i resaven per a que el papa Francesc pujara prompte al cel. És a dir, que es morira, dit eufemísticament. Com que no incitaven ningun «amic» a «ajudar» físicament al Sant Pare a abandonar este món i llançar-lo a la cort celestial, i com que tot era metafòric, no deu haver motiu de denúncia en un jutjat terrenal, però és estrany que l’autoritat eclesiàstica corresponent, que se sàpia, no haja intervingut i haja castigat eixes rogatives tan poc reverencials per a una persona, siga Papa, monja o collidor de taronja.
