Els resultats de la consulta sobre la «llengua base» a les escoles i instituts no han estat els que esperàvem. Ningú. Ni el govern peperovoxista. Ni els valencians.
Per a començar, s’han trencat molts esquemes i molts prejudicis. Seré clar i breu:
En primer lloc, moltes famílies de la Serrania, la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés han decidit trencar els vells mapes de la sociolingüística i han demanat ensenyament en valencià. Caldrà que aquestes famílies reclamen amb força els seus drets i que es creen les unitats en valencià que s’han demanat. Si ho fem bé, no pararem de créixer.
En segon lloc, el vell prejudici que deia que l’escola concertada, tret de quatre excepcions com ara La Masia o La Gavina, era castellana, ha saltat pels aires. Perquè el valencià ha demostrat que és demanat amb molta força en les concertades. Les associacions han d’obrir els ulls i aprendre que en la qüestió essencial del valencià anem tots junts. No es pot seguir convocant manifestacions a favor del valencià només en nom de l’«escola pública», perquè ens deixem fora molta gent que treballa per la llengua.
En tercer lloc, fins i tot en grans ciutats com ara Benidorm (47%) o Elx (40%), la població ha sabut reaccionar contra l’odi lingüístic que els mitjans de comunicació espanyols han escampat durant dècades. Per què moltes famílies volen escolaritzar els seus fills en valencià si no és la llengua familiar? Tots ho sabem: perquè oferim un ensenyament millor. La gent parteix de l’experiència de les línies en valencià: el millor alumnat, les famílies més preocupades per l’educació i la cultura, el professorat més implicat… Si torna a passar el mateix, i tot apunta que sí, no farem sinó créixer.
En quart lloc, no s’ha de pensar que això s’ha acabat. Ni de lluny. Cap a l’abril hauran de triar els alumnes de 4ESO que aniran a batxillerat i els que s’incorporen per primera vegada a Educació Infantil. Les campanyes «La llengua no es toca» i «Tria valencià» han de continuar. No podem baixar la guàrdia. Cal continuar informant les famílies.
I per acabar. Ha aparegut una associació nova en el moment decisiu i per a salvar una urgència: Famílies pel Valencià. No hauria de desaparèixer. Perquè la urgència continua existint. Hi ha hagut molta gent implicada en la campanya que ha expressat fortes crítiques cap als partits polítics que ens han portat a aquesta situació i que sembla que no volen rectificar. El plurilingüisme basat en percentatges que s’inventà el conseller Marzà és una aberració pedagògica i en mans de la ultradreta ha portat a una situació molt perillosa, que de moment hem salvat. Els polítics han d’escoltar la societat.
