Insensats aquells que…

Els polítics en actiu no tenen temps per llegir història. I jo ho comprenc. Però haurien de fer-ho. O, com a mínim, recordar la que degueren aprendre en temps passats. Els resultaria d’allò més profitós.

I sovint no cal llegir grans tractats, de mil pàgines plenes de referències erudites, sinó que ho podrien fer ara mateix posant-se de tant en tant amb obres tan amables, profitoses i relaxants com és l’Odissea, la Història de la guerra del Peloponés, o les comèdies de Plaute, que els ajudarien a passar l’estona i descobrir punts de reflexions vàlides per a la seua lluita diària.

Que al món no hi ha res de nou sota la capa del sol és cosa coneguda. I que els humans posem la pota moltes vegades tampoc no ens ha d’estranyar. Sempre ho hem fet i no ve d’un pam ara la cosa.

Però justet pel començament de les aventures d’Ulisses, mestre astut i model possible de pirates de coll blanc, Homer hi posa uns versets d’allò més profitosos per a la reflexió de la nostra esquerra. Per a tota l’esquerra, des del principi socialista al final anarcoïde.

Diu: «… i tots es van perdre per massa insensats, ells mateixos, els bojos…», segons la preciosa traducció feta per J. F. Mira. Els sonarà això als polítics que han perdut les eleccions autonòmiques i municipals passades? No els pareix que van ser ells mateixos, els bojos, els qui van barallar-se insensatament per tenir una miqueta de poder?

No hauria estat molt millor fer pinya, mostrar-se sensats i clarividents respecte al futur més immediat i ajuntar-se o considerar unions, convenis, acords, coalicions i el que fora necessari per a sumar i fer que una llei perversa no els deixara en el marge per una quantitat relativament menuda de vots. Però importantíssims, i que van anar a parar al cove.

Resulta tan difícil quan un té o aspira a un pessic de poder, deixar de banda egoismes i batalles de campanar o d’egos i acceptar renuncies temporals o parcials per a poder accedir a eixe poder tan, aparentment, pròxim?

Per quins set sous van ser insensats? És a dir, poc amants de la sensatesa que, segons el diccionari més senzill que pugueu tenir a l’abast ja ens diu «persona que és incapaç de fer coses desenraonades, imprudències o accions irreflexives».

De veres que a les seus dels partits no s’hi va fer cap reflexió que anara més enllà de la immediatesa de les butaques?

Deixem-ho estar… però no es pot evitar el fer un pensament crític. Perquè vindran altres votacions i les mateixes lluites pel poder. I no s’hauria de caure en la insensatesa, les imprudències o en accions no dominades per la reflexió ni tirar cap a afanys espuris i perversos.

Des d’ací recomanem de manera forta, intensament, que de cara al futur siguen prou sensats. Mereixedores i mereixedors del lloc on s’han posat o han pogut accedir. Això seria propi de ments reflexives, valentes i ajustades a les necessitats del moment.

Altrament tornarem a tenir toreros torejant amb nosaltres.