Aquella gent que ens sentim preocupats per la nostra terra, pel País Valencià, i que en definitiva suposa igualment estar pendents del que passa al món, partim de bases imperfectes per poder avaluar amb criteri més o menys cert allò que ens toca de prop.
I vaja aquesta tirallonga per abordar un tema punyent. I actual. Perquè sense determinades ferramentes anem coixos.
I és que, per una banda, no disposem d’un sistema d’informació propi. No tenim centres nostres per a estudiar determinats entorns socials. O polítics. O econòmics. Amb prou pressuposts per ocupar-se intensivament. Els que hi ha encara malviuen més ara. Depenem, per tant, del que altres facen. En termes de mitjans de comunicació, premsa, ràdio, televisions… no hi ha més cera que la que crema. I és minsa. De les xarxes socials no cal ni que en parlem. O sí. Però anem malament.
Però si necessitem una informació més profunda, d’abast internacional, en aquest camp estem sotmesos a dades, xifres i treballs que són de segona mà. On trobem, per exemple, un think tank nostre? D’ací i d’allà podem pescar-ne alguna cosa. On es dona informació general i que, de vegades de retruc pot afectar-nos. Però pensament profund, incisiu, assaonat i fet a partir de les nostres necessitats no en tenim.
O perquè els organismes existents no poden per manca de recursos o interès o, simplement, perquè no en tenim.
I ací arribem on volíem. I és que, lamentablement, per a construir uns models propis, a partir lògicament del que es cou arreu, ens hem de refiar i confiar en allò que d’altres elaboren. I, evidentment, ho fan en funció de les seues necessitats i no, ai dolor!, d’aquelles que a nosaltres ens convindrien.
I és que u arriba al convenciment que ni la nostra classe intel·lectual, si és que existeix, té interès o capacitat per a crear algunes ferramentes pertinents. Ni altres estaments, com per exemple l’empresariat tecnològic ara, es veu amb ganes ni ànim ni voluntat de fer-ho. Són punts que em preocupen. Perquè ja sabem que qui té les paraules domina el món.
