La nova era digital ha marcat un abans i un després en la nostra manera de relacionar-nos i ha afectat tant en l’àmbit social com al creatiu. A més a més, ve acompanyada d’un sistema capitalista que afavoreix la promoció de l’individualisme com a forma de supervivència.
La facilitat per obtenir els nostres propis mitjans per produir qualsevol creació artística ha esdevingut un fet real que deixa de banda la col·lectivitat. En la música, sols necessites un ordinador, uns cascos, una targeta de so i un micròfon si vols sonar més o menys bé i aprendre a fer les teues pròpies creacions musicals. També, amb un sol mòbil és possible gravar vídeos i penjar-los a les teues xarxes socials cantant.
En aquest context, predomina la soledat quan no aconsegueixes l’èxit que pretenies tindre. No aconseguir crear una comunitat a Internet a alguns els preocupa més que tindre una comunitat a la vida real. De fet, aquest segon fet és més complicat perquè la major part de les persones estan més involucrades en crear vincles a distància que pròxims i d’ací sorgeix un problema real.
L’individualisme actual presenta una càrrega emocional per als individus. Últimament, he vist vídeos a les xarxes socials on es comenten activitats per fer sol o sola. Quan deixes d’estar en parella, et bloqueges i no saps què fer per no sentir-te sol, ja que el sistema està modificat per viure amb algú al costat. Si et fixes bé, molts productes alimentaris es mostren en quantitats per a dues o quatre persones, pensant en parelles i famílies. Potser també és cosa nostra quan anem a llocs públics sense acompanyants i ens sentim estranys, o directament, sols.
Pense que no hauríem de romantitzar la soledat quan aquesta no és escollida. Estar sol és saludable i ho recomane, però caure en el desig obsessiu de conéixer-nos perfectament i fer una introspecció de nosaltres mateixos excessiva crec que pot ser perillós.
Segons la meua opinió, no podem crear la nostra pròpia identitat mirant-nos a nosaltres mateixos, necessitem vincles i estímuls externs per créixer personalment. Cal silenciar els consells que donen persones que es denominen a elles mateixes com “expertes” a seguir el camí correcte de la vida i que fan de gurús dient el que has de fer per ser la millor persona. Per què no ens centrem en, simplement, ser bones persones?
En definitiva, cal fer una introspecció de nosaltres mateixos per saber com som i saber què ens defineix per no deixar-nos emportar pel corrent, però també cal nodrir-se dels altres per entendre’ns com a societat i poder actuar conjuntament per buscar un punt mitjà per entendre el món en què vivim. Deixem de banda els interessos i ajuntem-nos per omplir el cor de moments inoblidables.
