Fa quasi tres anys este diari em publicava “El privilegi lingüístic“, un article d’opinió on explicava com els castellanoparlants tenim el privilegi de conéixer la llengua dominant en el nostre sistema bilingüe. Un sistema que ens han venut com a un sistema de convivència entre dos llengües on, misteriosament, sempre s’acaba imposant el castellà. En eixe article explicava com vaig renunciar al meu privilegi de parlar castellà i em preguntava per què es defenen altres drets i els lingüístics mai es defenen i, si es fa, s’ha assumit que s’han de defendre amb la veu baixeta i sense molestar a qui té el privilegi de parlar la llengua dominant.
Com ja sabreu, este estiu l’Ajuntament de Barcelona del PSC va tindre la “brillant” idea de convidar un grup de teatre de Madrid, ja sabeu de la M ciutat tot és millor, per a representar una obra teatral on unes dones indígenes llatinoamericanes criticaven els indígenes catalans per parlar-los en català a la sanitat pública catalana. Els qui hem renunciat a tindre el privilegi de parlar en castellà i hem abraçat el valencià com a llengua d’ús (quan ens deixen parlar-la) ho vam vore claríssim: l’obra de teatre abraçava sense por les tesis del feixisme espanyol contra el català que han fet seues quasi tot l’espanyolisme, i el més trist de tot, una part del catalanisme i/o valencianisme. Per tant, l’obra és catalanòfoba i contribueix a l’odi a la nostra llengua.
Però el més sorprenent i tronat de tot ha sigut el fum de comentaris i opinions en diaris que pensava que eren respectables on se’ns acusa de racisme a qui ens dirigim en valencià a indígenes llatinoamericanes i a persones estrangeres. Se’ns deia que podíem defensar la nostra llengua sempre, però que no podíem convertir-la en una barrera per les persones migrants que venen a treballar al nostre país. Deixant per un altre dia la quantitat de gent benestant, per no dir “pija”, que els de joves PV se m’enfaden, que està arribant als països de parla catalana des d’Amèrica i que a banda del privilegi lingüístic en té uns quants altres, parlaré ací sobre el racisme que diuen rebre.
Quan un espanyolista em pregunta “Qué pone en tu carnet” jo sempre li responc República Italiana i quan em diuen de “viajar para ver mundo y que se me pase el independentismo”, jo li dic que he viatjat i, per tant, he vist món i no els agradaria el que he vist. Quan te’n vas a treballar a un altre país la llengua és sempre una barrera, fins i tot si te’n vas a un que parle la mateixa llengua teua. Quan vaig estar a França i al Canadà, tot i haver aprés francés i anglés, la gent sabia que no era ni francés ni canadenc. Quan m’han sentit parlar italians de seguida han reconegut el meu accent sicilià i/o espanyol i quan m’han sentit parlar barcelonins han reconegut que parlava com els de Lleida, però rar (apitxant). Tot açò fa que l’indígena d’un costat reconega a l’altre com que no és dels seus o estranger. En este escenari el racisme o la xenofòbia apareix només si l’indígena vol que aparega i el problema no serà ni l’accent ni l’idioma, serà l’amenaça fantasma que li han clavat al cap a base d’odi.
El problema, en canvi, és un altre, i és que ací tenim unes persones indígenes que han perdut la seua llengua per la imposició del castellà fa segles que ara tenen el privilegi de parlar en castellà en un lloc on els han dit que es parla castellà i una llengua minoritària. Este privilegi no el tindrien a França o Alemanya, però a l’Estat espanyol, sí. Però com per a tots els privilegis de l’univers, exercir-los no és un dret sinó una opció. I elles, les indígenes llatinoamericanes, irremeiablement, han decidit exercir-los. Un privilegi del qual en fan ús milers de persones no vingudes de terres tan llunyanes, sinó més properes, i que viuen entre nosaltres des de fa 40 anys. No tots els homes són masclistes, però si exerceixen el seu privilegi de ser home, ho són. I açò que qualsevol persona d’esquerres ho entendria, quan ens passem a parlar de llengües no ho entén i comença a acusar-nos de racistes i et demanen d’utilitzar la lengua común.
Tenim uns indígenes locals totalment alienats que han comprat de l’espanyolisme el parlem/hablemos, que bonic és el bilingüisme i el por educación hablo en castellano. I per una altra banda, tenim altres indígenes de Llatinoamèrica, també alienats, a qui se’ls va imposar el castellà fa segles i que ara venen a dir-nos que els imposem el català-valencià. Un altre dia faré un article sobre les lleis universals de l’espanyolisme, però vos n’avançaré una: tot debat sobre la imposició del (introduïsca qualsevol llengua de l’Estat espanyol que no siga el castellà), acabarà demostrant la imposició del castellà. I com a neoparlant estranger que viu a Múrcia, vos diré que a mi l’única llengua que m’han imposat per a treballar ha sigut el castellà i l’única llengua en la qual no puc viure ni 24 hores seguides quan vaig a València és el valencià. Vos podeu fer totes les palles mentals a X, BlueSky, la Directa o a Canal Red, però el racisme és una altra cosa i en canvi la xenofòbia la practiqueu diàriament.
