La nostra terra es crema. Com moltes altres terres de l’Estat i del món. Es crema amb incendis que, en els seus pitjors moments, estan fora de la capacitat d’extinció dels equips i mitjans extraordinaris que es poden emprar.
Sempre hi ha hagut incendis terriblement destructius. Però ara crema sobre cremat. I no plou prou, i l’estiu sembla que serà el més càlid des de fa un segle, i la societat és molt més conscient dels valors ecològics, econòmics i socials que aporten els boscos, i fins i tot el paisatge s’ha tornat un recurs fonamental per l’existència i recuperació de molts pobles.
Ara que tots saben que no n’hi haurà prou amb gastar més diners en extinció, s’ha obert el debat sobre la complexitat del fenomen i sobre les causes profundes que l’atien, i s’ha enfocat l’atenció sobre el món rural actual, les conseqüències del despoblament, de l’abandonament d’activitats agrícoles, ramaderes, artesanes i industrials arrelades al medi.
Ara ja és un lloc comú reconèixer que no s’ha de «netejar» el bosc per a evitar un incendi, sinó que cal gestionar el territori per a garantir el futur del conjunt de la població en un entorn de qualitat.
Però caldrà concretar com accelerar el canvi necessari. La ramaderia extensiva pot mantindre, allà on s’implante, la massa forestal sana i en equilibri. Com la reactivem? És una faena molt més eficaç, sostenible i rendible que la que puguen fer, en eixe aspecte, les brigades forestals.
Sabem que el mosaic agroforestal, la convivència dels cultius i la vegetació natural frena l’expansió del foc. Com garantim preus justos a la gent que el fa possible?
Som conscients que la biomassa és un recurs energètic que pot suplir una part de les necessitats energètiques davant la davallada de la disponibilitat de combustibles fòssils. La fusta sempre ha sigut un material noble que està en la base de moltes activitats econòmiques. Com gestionem aquests recursos per usar-los i que siguen una font de treball permanentment renovable?
Com fem créixer boscos que no siguen sempre matolls i arbres joves abans de cremar-se, sinó que arriben a madurar? Els necessitem per retindre el sòl, absorbir l’aigua, regular la humitat i la temperatura, per generar paisatge que gaudir i treball que permeta viure a qui visca prop d’ells.
Les ciutats han atret l’antiga població rural amb comoditats, possibilitats, mitjans i recursos absents als pobles. Han multiplicat les activitats insostenibles i han buidat de població activa el món rural a còpia de menysprear la seua economia i privar-los de serveis bàsics. No hi ha habitatges per llogar, escoles per atendre fills i filles, comunicacions adequades, bona cobertura de mòbil o internet, ni hospitals pròxims ni comerços per al consum bàsic. És imprescindible invertir intensament a les zones despoblades i legislar diferencialment d’acord amb les necessitats de la ruralitat per recuperar la vida a tot el territori i amb tota la seua diversitat.
El canvi és possible. La qüestió final i vital és si aquesta societat, amb la participació de la població i amb una especial responsabilitat de les forces polítiques, sabrà i voldrà canviar de rumb abans que l’incendi l’abrase.
