Dimarts 29 fou la catàstrofe. Ja s’han dit moltes coses, en aquest i altres diaris, en tots. Traspuen l’amargura del moment, però també la indignació en conéixer els fets i les declaracions, i la seua seqüència en relació amb la gestió d’alertes i mesures preventives. Que hi hagué els avisos dels tècnics d’AEMET és inqüestionable, com ho és que des del potent altaveu de la política mancà col·laboració perquè les alertes arribaren a la població, més aïna les contrarestaren. Cal diferenciar entre els avisos d’AEMET sobre la intensitat i probabilitat de precipitacions per zones, i les alertes de Protecció Civil (Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències-AVSRE) que les avalua en funció dels efectes que les precipitacions poden tindre. Les conseqüències depenen, per exemple, de l’orografia, l’ocupació humana, i altres paràmetres de l’àrea on plou. Però també ha de considerar-se els riscos en les àrees on la pluja acumulada en zones altes arribarà en forma d’avinguda.
Va haver-hi una vigilància i seguiment rigorós de l’evolució de les avingudes? La del barranc de Xiva fou la més explosiva i la que més mortaldat haurà comportat. Aquest barranc solament té un sensor d’aforament a Riba-roja, Camp del Túria, ja a les portes de la superpoblada Horta Sud. A Carcaixent, a la pantanà del 82, Arcadi Espanya(1), aleshores primer tinent d’alcalde, organitzava la prevenció malfiant-se dels missatges de tranquil·litat que transmetia la ràdio i de la desinformació de Govern Civil sobre els problemes en la presa. I envià observadors aigües amunt del Xúquer. Estava a la faena, atent, amb tots els sentits. Que dir del director de l’AVSRE, absent fins dimecres 30?
Arrosseguem un historial d’urbanització en àrees inundables que ha condicionat la inevitabilitat de la major part de les destrosses materials. Però moltíssimes de les víctimes mortals, que continuaren fent vida normal, no hagueren estat sorpresos i desconcertats amb una adient gestió de la prevenció.
Històricament, la inundabilitat de les àrees urbanitzades no ha estat presa en consideració de forma rigorosa. Els episodis previs han tendit a oblidar-se amb el temps transcorregut, i la planificació urbanística del territori no ha seguit paràmetres de prudència. En 2007, la Unió Europea aprova una directiva sobre avaluació i gestió dels riscos d’inundació que, a Espanya, es trasllada al Reial decret 903-2010 i al Reglamento de Dominio Público Hidráulico (RDPH). Es renova el marc teòric i sembla que arriba la serietat i el rigor al tema, potser, però, sols als papers. El text original de l’RDPH, de 1986(2), ja tenia una definició de zona inundable (art. 14.3): aquells territoris amb períodes de recurrència d’inundació fins a 500 anys. És a dir, amb una probabilitat d’inundació anual 1/500, el 0’2%.
Actualment, la classificació (pàg. 190 d’aquest document) del risc és més precisa: baixa o mitja (probabilitat anual entre 0,2 i 1%), alta (entre 1 i 10%) i molt alta (superior al 10%). Es defineix també una zona de flux preferent, menor que la inundable, i on els efectes deguts a la velocitat de l’avinguda són més destructius. Seria prudent no seguir construint en zones inundables, almenys en les de flux preferent. També, amb el temps, traslladar habitatges més riscosos a zones no inundables. Escometre les obres públiques preventives, els estudis i projectes de les quals sovint dormen als caixons. Accions prioritàries, indefugibles quan les necessitats humanes són la prioritat. L’escalfament global, antropogènic, suïcida, que repercuteix en l’increment de temperatura de la Mediterrània, pot augmentar la recurrència d’episodis com aquest.
Certes infraestructures poden solucionar, almenys apaivagar, els problemes derivats de l’orografia i les pluges. Els Països Baixos estan en gran part sota el nivell del mar exterior al gran dic de tancament. El Pla Sud de València sembla que fa el seu paper. La presa de Tous, ben feta i segura, pot assuaujar les avingudes del Xúquer. Quan no hi ha infraestructures preventives, les corbes de nivell entorn de rius i barrancs són fidels indicadors de les àrees inundables. Josep V. Bataller, amic i veí de Carcaixent, ha publicat en el seu canal de youtube una explicació de per què Carcaixent és inundable. I allí apareixen les corbes de nivell. A la fi, mostra el curiós perímetre del poble en les primeres dècades de segle XX, tractant d’evitar les zones més baixes. I com el posterior creixement urbanístic no les respectà.
La colossal factoria en què hem convertit el món necessita acumular deixalles nit i dia per a embotir-nos el que vomita per la seua bocana, mentre ens diu: compreu i tireu i compreu i tireu… Quan en pandèmia s’alentí el seu funcionament, semblava obrir-se pas l’amabilitat que la natura també ens pot oferir. S’evidencià que urgent és decréixer i repartir! El monstre estava al ralentí. I quan tornaren a amollar-lo, buscà àvidament la senda irracional i suïcida. Decréixer i repartir millor? El capital vol rendiments superiors al 10%, dos dígits, i es belluga buscant nínxols de negoci on aconseguir-los. Doneu-me productivitat creixent i alts rendiments, ens diu. El repartiment filtrarà cap a vosaltres, us arribarà en forma del degoteig dels meus rendiments. Les necessitats humanes no són la prioritat. El sistema econòmic i monetari està en l’arrel, també, del desastre.
A més, potser cal prendre en consideració el caràcter de colònia interior que suportem com a País Valencià. Ho apunten moltes veus. Antoni Infante i Ricard Chulià, per exemple, que fa anys estudien el tema amb profunditat.
Vaig viure la pantanà a Carcaixent. L’actual episodi és moltes vegades pitjor en extensió, població afectada i mortaldat. Sé que lleig és el fang d’aquests desastres, i com es clava i persisteix el polsim residual, fins al raconet més menut i suposadament hermètic d’un record recuperat del tarquim; i la humitat, la de les parets, almenys fins que passe un estiu, la del cor durarà molt més; i l’ambient de postguerra, que la presència dels soldats accentua. Tot serà més suportable en les famílies on es podran reunir tots. Quants n’hauran caigut, a la fi?
(1) Pare de l’actual secretari d’Estat de Política Territorial.
(2) La darrera actualització del RDPH és de 23/10/2024.
