Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Imagina alçar-te al teu poble a l’interior i no haver d’agafar el cotxe per a moure’t o baixar a la ciutat, perquè comptes amb una línia de bus pública, amb suficients freqüències, que pots agafar per apropar-te a un altre nucli urbà de la comarca o a la parada de rodalies més propera. Imagina que tu, que vius a un poble encara més xicotet, on no és viable una línia de bus amb servei, pots telefonar a un servei de transport públic a demanda, que t’arreplegarà a ta casa i t’aproparà a la parada de bus més propera o fins a l’estació de rodalies.
Imagina que arribes a l’estació de tren i que tots els trens van en hora, amb cap cancel·lació, i que agafes amb plena normalitat el teu rodalies, que et porta fins a la gran ciutat, puntual, com sempre, i que una vegada baixes, agafes el servei públic de bicicleta, o tal vegada entres al metro, on passen combois cada 4 minuts, sense aglomeracions, sense retards. Imagina, ara, que tots aquests trajectes i canvis de mitjà de transport els fas amb la mateixa targeta, amb un bo mensual de tarifa plana que et permet moure’t allà on necessites, de forma ràpida i fiable.
Açò, que tant ens costa d’imaginar, hauria de ser la normalitat del transport públic en un context com el del País Valencià però, òbviament, no ho és. I no ho és, no perquè no es puga, sinó perquè no hi ha voluntat perquè això passe. Hui, en el dia de la mobilitat sostenible, trobarem mil discursos parlant de deixar el cotxe a casa i agafar el bus, de millorar el nostre transport, d’agafar la bici; trobarem campanyes que et regalen el viatge al metro i el Tram; però al final del dia, malauradament, tot seguirà igual. Seguiran els rodalies valencians amb les majors cancel·lacions i retards de tot l’Estat, seguirà el metro saturat, seguirà la gent que habita els pobles d’interior sense servei de transport públic rural, i seguiran Gandia i Dénia sense connexió de tren. Seguirem, totes i tots, en eixa vella normalitat d’un transport públic deficient, horrorós, de merda; i seguirem així, perquè les persones responsables que açò canvie semblen no tindre voluntat de fer un transport públic de qualitat.
Mireu, el transport públic es millora amb inversions, amb pressupost, amb diners. I les prioritats semblen unes en els discursos d’ecologisme oportunista d’alguns, però després són unes altres ben diferents quan arriba l’hora de la veritat: les dues principals inversions en matèria de transport per al País Valencià que proposa el PSOE, que és alhora responsable del Ministeri de Transports i de la Conselleria de Mobilitat, són la construcció d’una autovia (una altra) en la Safor, i l’ampliació del bypass de València; dues obres d’asfalt, per als cotxes, amb un cost total de 200 milions d’euros. Amb eixos diners es podrien comprar desenes de trens, ampliar kilòmetres de vies, adquirir centenars d’autobusos elèctrics per al transport rural, i contractar maquinistes i conductors per a reforçar les freqüències de tot el transport públic. Es tracta, òbviament, de prioritats.
La nostra mobilitat no serà més sostenible regalant un dia a l’any el viatge en tramvia o metro. Millorarà, només, si invertim de valent en una xarxa de transports pública que siga completa, fiable i ràpida per al dia a dia de la gent. Podem continuar imaginant el transport públic ideal, o fer decidides passes per fer-ho realitat. Si qui ho ha de fer no vol, ho té molt fàcil: que li passe el testimoni i la responsabilitat a qui sí que vol un transport públic millor.
