Si és certa –que sí que ho sembla– la hipòtesi dels terapeutes familiars Mara Selvini Palazzoli, Luigi Boscolo, Guanfranco Cecchin i Giuliana Prata, que Il potere risiede nelle regole del gioco stabilite nel tempo e nel contesto pragmatico di quelli che sono coinvolti*1, és una ingenuïtat a prova de bomba creure que els qui juguen al poder pel poder o per a posar per damunt dels interessos col·lectius els seus sacrosants interessos particulars respectaran les regles de joc lleials i democràtiques.
Atesos aquests mòbils, no és gens estrany, doncs, que vullguen sempre manar tant quan guanyen com quan perden ni tampoc el seu malperdre que els portarà a fer les trampes que calga per a imposar com siga les regles de joc que individualment els beneficien i afavorixen els seus interessos.
Valguen com a mostra el cas de la historieta de la baralla boja i un diàleg entre Alícia i Humpty Dumpty (2) que, encara que es donen a nivell micro, es poden extrapolar per analogia a altres en els diferents àmbits socials tant micros com macros.
A) La historieta de la baralla boja.
Una banda, a iniciativa del cap, es posa a jugar a cartes. En la primera partida, ix de trumfo copes. Com que el cap no en porta, aleshores diu: “trumfo són oros” – cartes amb què té la victòria segura. Guanya la partida i s’enduu els diners de tots, i els seus subalterns acatant… A la següent partida, ix de trumfo, espases. Com que el cap no porta espases, aleshores diu: “El trumfo són bastos”- cartes amb les quals guanya segur. De nou, es queda amb els diners de tots i els seus subalterns acatant. I així succesivament, sempre el trumfo serà les cartes que tinga el cap i el joc acabarà, evidentment, amb el cap enriquit i els seus subalterns arruïnats.
B) Un diàleg entre Alícia i Humpty Dumpty2.
-“When I use a word, Humpty Dumpty said in rather a scornful tone, ‘it means just what I choose it to mean – neither more nor less.
-The question is, said Alice, wheteher you can make words mean so many differents things.
-The question is, said Humpty Dumpty, which is to be master -that’s all power.”2
La diferència només la forma d’imposar-se:
a) En el cas de la historieta de la baralla boja, amb la força i amb la por i de manera crua i al descobert
b) En el cas de la idea de Humpty Dumpty, amb la intel·ligència, amb l’astúcia i amb la subtilesa.
Evidentment, com a estratègia, és més brillant la de Humpty Dumpty. La del cap de la banda, maldestra i descurada, ni assegura la interiorització de les seues regles de joc i la seua permanència en el poder ni neutralitza una possible revolta. En canvi, la de Humpty Dumpty convertix el discurs del qui juga al poder pel poder o per a posar per damunt dels interessos col·lectius els seus sacrosants interessos particulars en el DISCURS i en LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT, tot facilitant així la interiorització de les seues regles, la seua permanència en el poder i l’alienació, l’Altre -un antídot a la seua revolta.
Da capo. És, per tant, una ingenuïtat a prova de bomba creure que els poderosos –i els qui juguen al poder– respectaran les regles de joc lleials i democràtiques.
———-
(1) El poder es troba en les regles de joc establertes en el temps i en el context pragmàtic d’aquells que hi són implicats. Paradosso e contraparadosso / Paradoja y contraparadoja. Paidós.
(2) “–Quan jo use una paraula, diu Humpty Dumpty amb un to més bé menyspreador, aquesta significa exactament allò que vull que signifique -ni més ni menys.
-La qüestió és, diu Alícia, si tu pots fer que les paraules signifiquen tantes coses diferents.
-La qüestió és, diu Humpty Dumpty, qui mana ací – no hi ha més.”
Though the Looking Glass /Alícia a través de l’espill, Lewis Carroll, lògic i matemàtic. Quaderns Crema
