Il faut se prêter à autrui et ne se donner qu’à soi-même

Ser u mateix / Alienació

Et pot interessar

Dona per La Veu del País Valencià i impulsa la comunicació en valencià!

Mobilització per la llengua en el 93é aniversari de les Normes de Castelló

Bona relació amb u mateix / Roïna relació amb u mateix

Autocentrament / Descentrament

Altruisme / Egoisme

Pietat / Pietat perillosa

Etc.

La cita del filòsof i escriptor, Michel de Montaigne, Cal prestar-se a l’Altre, però donar-se a u mateix, invita a pensar en dicotomies d’aquest tipus. En la columna de l’esquerra trobarem l’estabilitat i l’equilibri i en la de la dreta, la inestabilitat i el desequilibri.

I, evidentment, tots els estats de la columna esquerra (ser u mateix, tenir hom una bona relació amb u mateix, estar autocentrat, ser altruista, tenir pietat, etc.) estan relacionats en forma de cercle virtuós i, evidentment, tots els de la dreta (l’alienació, el descentrament, l’egoisme, la pietat perillosa, etc.) en forma de cercle viciós.

Però, lluny de ser estàtics i invariables, tant els estats de la columna esquerra com els de la dreta estaran sotmesos a la influència dels contextos –que inclou les relacions interpersonals-  en què hom desenrotlle la seua existència. És a dir, que estaran sotmesos a les lleis de les estructures socials a les quals hom pertany. Per exemple, hom no estarà en els mateixos estats si el seu context social és un home¹ o un antihome¹. 

Més: si, per les raons que siguen, hom passa d’un home¹ a un antihome¹, els estats de la columna de l’esquerra, potser, es transformaran en estats de la columna de la dreta. I viceversa si, per les raons que siguen, hom passa d’un antihome¹ a un home¹ els estats de la columna dreta, potser, es transformaran en estats de la columna esquerra. 

Tot comptat, si hom vol fruir d’un home¹, conrearà els estats de la columna esquerra i evitarà els de la dreta, que corresponen a un antihome. El pensament del filòsof i escriptor Michel de Montaigne, se prêter à autrui et ne se donner qu’à soi-même, ens hi pot ajudar. 

(1) Un home -el lloc propi d’algú, en anglés –, segons el sociòleg Lluís Aracil, seria el lloc on ens sentim còmodes, en el nostre medi, com a peixos en l’aigua… En termes més abstractes, l’àmbit on ens sentim lliures i segurs.

L’antihome, el contrari. Segons el sociòleg Lluís Aracil, seria un lloc on ens sentim incòmodes, fora del nostre medi, com a peixos fora de l’aigua. En termes més abstractes, un lloc on ens sentim insegurs, presos i atrapats.

Metafòricament parlant, la contraposició entre l’home i l’antihome seria la de cel i infern.