De vegades, el malestar de la ciutadania ens sorprén perquè, aparentment, apareix de sobte. Però, en realitat, no és exactament així, sinó que s’han hagut de donar una sèrie d’antecedents, o causes, perquè eixe malestar es fera palès. Això és el que ha passat a les Illes Canàries.
El passat cap de setmana, una gran majoria d’habitants de les huit illes que conformen l’arxipèlag canari va omplir els carrers per a demostrar el malestar amb el model econòmic que està desgastant les seues vides: turisme massiu, gentrificació i projectes que destrossen el medi natural. Un model que s’ha anat consolidant en les illes amb el vistiplau del govern autonòmic i central. Açò ha comportat uns problemes socials preocupants, perquè el 35% de la població es troba en risc de pobresa, i això que són líders en turisme.
Darrere de la històrica manifestació hi ha Canarias se agota, un moviment que ha esbossat la dramàtica situació que viuen les illes des de fa anys. Demanen que es paralitze la construcció de nous hotels, l’aprovació de noves places turístiques, la creació d’assemblees ciutadanes vinculants i permanents o la paralització dels macroprojectes en zones d’alt valor ecològic. Després de la manifestació, el Govern Canari es va reunir amb el moviment ciutadà, però no sembla que vaja a servir de massa, simplement hi ha hagut titulars benintencionats i poca cosa més. Com sempre.
Al País Valencià, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha tret pit aquest últim mes per ser qui més defèn els interessos dels valencians. La primera va ser a principis del mes d’abril en replicar les paraules de la Delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, quan aquesta va dir que el Consell es comportava com xiquet malcriat. Mazón va traure pit dient que «este niño malcriado va a defender las infraestructuras aeroportuarias que merece la Comunitat Valenciana mucho más tiempo, así que se vayan preparando». Sona a amenaça. Literalment. La segona demostració del president Mazón no té ni quaranta huit hores, després que la Cambra de Comerç de València publicara que l’aeroport de Manises ha incrementat una pujada considerable de viatgers des del 2007. Les seues paraules, «cada día que pasa sin ampliar el aeropuerto de Manises es un error en competividad y empleo», són el pur exemple de cap on vol anar aquest govern: cap al col·lapse dels pobles que hi ha al voltant de l’aeroport, foment d’un turisme descabellat, augment dels preus del lloguer en les zones gentrificades, etc.
Amb tot, el PP ignorarà, una vegada més, els seus propis habitants com va fer en el passat, tot abocant-los a una pressió –un malestar– que acabarà per esclatar en algun moment.
