Hi ha una dita que diu: «Si fas el que sempre has fet, aconseguiràs el que sempre has aconseguit. Si vols aconseguir coses noves, fes algunes coses diferents».
I aquesta és la qüestió que plantege avui. Quines coses diferents, i molt diferents, han de fer les esquerres per transformar-se útilment i poder canviar la societat?
Després de dècades de frustracions, encara no hi ha un plantejament seriós i operatiu de com pensen les esquerres arribar (i quedar-se) sòlidament en les institucions i, no sols gestionar, sinó canviar la societat.
Per descomptat que hi ha moltes raons externes que ho impedeixen. Només hem de veure el que li han fet a Mónica Oltra.
Jo m’enfocaré en algunes qüestions psicològiques útils d’assumir i de transformar. La part bona és que depenen exclusivament dels militants i són molt rellevants per a la transformació mateixa de les esquerres.
Indicaré només tres àrees:
Llenguatge comprensible vs. termes complicats/abstractes. Com ja hem vist en altres articles, utilitzar anglicismes (com lawfare) que la gent no coneix, usar el vocabulari de l’adversari, donar informació i dades que el públic li costa de comprendre, etc., impedeix arribar al gran públic. Per aprendre a expressar-se de formes entenedores cal molt d’esforç i, en el fons, requereix canviar hàbits mentals.
En un article anterior, ja vaig comentar que Enrique del Teso, professor de lingüística, autor de Más que palabras, havia analitzat discursos d’Izquierda Unida. La seua conclusió és que els discursos d’IU són poc convincents.
També indica que usar termes com «esquerra» per si mateix com a manera que et voten, només funciona pels que es consideren «esquerrans». Vaig estar en uns quants mítings de les europees i la majoria dels oradors utilitzaven les paraules esquerra, feminisme, ecologisme, etc., per reclamar el vot. Són termes amb els quals la majoria de la població no s’identifica. Del Teso aporta una visió útil de com connectar amb públics més amplis.
Els polítics tristos no guanyen eleccions. Ni sedueixen ni convencen. La frase és d’Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor polític que, entre altres, va ajudar Gustavo Petro a ser president de Colòmbia, el primer govern d’esquerres en 200 anys. Els discursos de la majoria dels càrrecs polítics d’esquerres són amb poca gràcia, sonsos, plens de termes estereotipats que no transpiren entusiasme…
La qüestió és quines emocions són útils de transmetre per arribar a molt més públic? Si hi ha discursos d’odi, com fer discursos d’alegria?
Competències vs. Intel·lectualitat. A finals dels anys 70 vaig llegir els primers llibres de marxisme. Recorde l’expressió «Avantguarda intel·lectual» que dotava de conceptes ideològics clars la militància.
Jo plantejaria un concepte nou: «L’avantguarda hàbil», persones que desenvolupen habilitats de negociació, de lideratge col·laboratiu, estratègies a mitjà i llarg termini, competències de comunicació, etc. I aquestes competències no s’aprenen en llibres, encara que poden ser útils per conéixer noves possibilitats. Per assimilar-les sol ser profitós entrenar-se, com ho fa una gimnasta o un músic.
Per dir-ho metafòricament, en lloc de llegir llibres de cuina, sovint és millor o buscar-se un tutor o anar a cursos de cuina a aprendre a processar els aliments de diferents maneres (forn, fregits, etc.), adaptar-te als gustos dels comensals, fer plats fàcils de fer per al dia a dia, etc. Cosa que et permetrà cuinar amb el que tens disponible. Anar quotidianament a l’establiment de menjars cuinats no és bona política per aprendre.
Per transformar-se les esquerres necessiten noves ferramentes. I és convenient practicar-les i aprendre a utilitzar-les per ser hàbils aplicant-les en els nous contextos socials i polítics. I, així, transformar-se les organitzacions a si mateixes i transformar la societat.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
