N’hi ha prou d’escoltar un programa informatiu de ràdio o televisió dels que es fan amb pretensions de difusió estatal, o de passar la vista per damunt d’algun dels diaris que s’editen a Madrid per adonar-se del detall: els d’Esquerra Republicana de Catalunya, Junts o la Cup no són d’Esquerra Republicana de Catalunya, Junts o la Cup, sinó que són «independentistes», «separatistes», «separatistes catalans» o «radicals independentistes». Els d’Euskal Herria Bildu no són d’Euskal Herria Bildu, sinó que són «terroristes», i punt. Els de Podem, En Comú, Sumar, etcètera, no són «partits d’esquerra», sinó que són «comunistes», «extremistes», «marxistes leninistes» o «comunistes bolivarians».
Un exemple recent: Luis María Ansón (de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua), article del 6 de juny, diari La Razón. Tots els partits polítics esmentats són encasellats en aquesta classificació fàcil de memoritzar: «comunistes, bilduetarres i separatistes catalans». En el mateix article, Vox és definit com una «agrupació que defensa la Constitució i rebutja la violència». No gens «extremista», per tant.
Un altre exemple: Pedro J. Ramírez, article de l’11 de juny, diari El Español. Pp i Vox, quan no són esmentats pel seu nom, són simplement «la dreta». ERC, Junts i la Cup no són mai esmentats pel seu nom. Són només «separatistes catalans», i entre les estratègies d’aquests partits està practicar l’«oportunisme meliquista» («meliquista», neologisme inventat per Pedro J., ve de «melic», i no diran que no fa un periodisme salao.)
Luis María Ansón i Pedro J. Ramírez són patums periodístiques. No he volgut descendir a nivells més baixos. No calia, perquè els de dalt i els de baix fan servir el mateix llenguatge.
Les paraules «separatista», «independentista», «nacionalista», «catalanista» no tenen cap connotació negativa. Però s’ha arribat a generar una situació política tan baixa de sostre que els espanyols les confonen amb insults. «Separatista català» és segurament l’insult més ofensiu que han arribat a inventar.
Ara bé: ni tan sols per a una baluerna de guix com és la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua ser separatista és una cosa nefasta. El separatisme, segons el diccionari que publiquen, és simplement una «tendència política que propugna la separació d’un territori respecte de l’estat al qual pertany, per assolir la independència o integrar-se a un altre país». És el que van fer Mèxic, Veneçuela, Argentina, Xile o Cuba respecte d’Espanya, posem per cas.
La conclusió a què ens volen portar Ansón i la resta de col·legues amb el seu estrany ús del llenguatge és que tot el que no cau dins del Pp i el Psoe és excèntric, marginal i moralment reprovable. I si ens creiem la demagògia que segreguen sense parar, sembla que és així. Però el cert és que a la major part de la població, si no l’arrosseguen de l’orella fins a l’urna, no la poden fer votar ni Pp ni Psoe. En les darreres eleccions estatals entre els dos partits no arribaren a sumar ni dotze milions de vots. En canvi, hi havia tres milions sis-cents mil comunistes bolivarians, sis-cents cinquanta mil etarres i filoetarres i un milió sis-cents mil independentistes radicals (sense comptar-hi els gallecs). Són quantitats enormes, que els irriten.
