No hi ha res més gratificant per a mi que la política, i comprenc que açò no es puga entendre després de la visió que molts de vosaltres teniu envers la classe política. També pot ser que en uns anys pense totalment diferent, que tot açò em puga superar i que deixe de creure. Per tant, aprofite ara el moment per donar tot el que està a les meues mans per treballar per tot això en el que crec, la igualtat i el progrés de la societat, el benestar dels veïns i veïnes del meu poble d’adopció.
Els qui em coneixeu sabeu que mai he pensat que soc més que els altres, però tampoc seré menys, per molt que en alguns moments vulguen fer-me creure això.
No vull parlar de mi, no m’agrada, però si ho he fet una mica ara, és perquè vegeu la visió de la política des de prismes diferents.
Tinc molt clar quins són els meus referents en política, els meus companys de viatge en l’activisme com Toni Infante, tot un mentor per a mi, i en l’aspecte institucional Carles Mulet, el senador que tracta de dignificar una institució tan qüestionable com és el Senat. Dos persones treballadores i compromeses amb les quals he tingut la sort de coincidir.
Però tot açò ells ja ho saben, i avui del que volia parlar és de la visió a l’hora d’actuar d’uns i d’altres.
La passada setmana vaig anar -una vegada més – a Madrid, amb el company Mulet i un dels altres imprescindibles, un que mai ix a la foto, però saps que sempre està ahí, Jordi Maura. Ens reunírem amb la directora general de la Costa y el Mar, depenent del Ministeri de Transició ecològica. A les 6 del matí vam marxar de Castelló de la Plana i vaig tornar a les 11 de la nit. No és cap lament, m’agrada fer el possible per ajudar els dèbils, en aquest cas el veïnat de Torre de la Sal. Cerquem una solució definitiva per salvar de l’enderrocament el tradicional poblet mariner de Torre de la Sal i, a més, per lluitar en contra de la regressió del nostre litoral marítim.
Una batalla difícil, però en la qual no desistirem, més encara davant la passivitat de Costes per la inacció en el seu procediment. Solucions, vam demanar una vegada més!! La resposta, trista i buida de contingut: fins que no hi haja una resolució a les al·legacions presentades, costes no actuarà. Sí, aquesta resolució és contrària als interessos del veïnat, el procés passarà al TSJ valencià i d’ací al Suprem espanyol. Tot aquest procés pot superar àmpliament els deu anys. Va ser la primera vegada que, amb educació, vaig augmentar el meu to -si en deu anys no s’actua per revertir la regressió, el poblat podria ser engolit pel mar. Amb la resposta a la meua afirmació per part de la direcció de Costes, en la qual es justificava amb la dinàmica natural del mar en guanyar-li terreny a la costa, va ser la segona ocasió en què vaig augmentar el meu to, la dinàmica natural és extensible al conjunt de la Costa de l’Estat, el problema és que en molts llocs el Ministeri sí que actua i en el nostre poble no. Sols fa falta fer una mica de turisme costaner per poder apreciar allò que dic. Reunir-te amb Costes és com donar-te cops de cap contra la paret; així i tot, no defallim, continuarem fent tot allò que puguem.
I sobre tot açò, és just explicar les diferents vies d’acció entre els grups municipals a l’Ajuntament de Cabanes; mentre per a Units pel Poble-Compromís creiem que hem d’anar on faça falta per reivindicar els nostres interessos, l’equip de govern ordena fer informes sobre la situació del litoral, informes que nosaltres ens vam oposar per nombroses raons: es tractava d’un informe no vinculant, per l’alt cost que suposava, 70.000 €, o perquè ja existeix un informe públic del CEDEX com ens van haver de recordar a Madrid. Doncs això, que són 70.000 € per a nosaltres?
Amb dos persones amb dedicació exclusiva i una parcial a l’equip de govern, i que a més a més el viatge no se l’hauran de pagar de les seues butxaques, potser no hauria de ser jo qui em deixe la meua faena per anar a Madrid, o sí.
I això que no soc de Cabanes com em diuen alguns i algunes per tractar de desqualificar-me.
