Preguntava Vicent Àlvarez en un post de fa uns dies parafrasejant Alain Touraine «en quina societat vivim?» El dubte és ben pertinent perquè, malgrat les evidències diàries, sovint no ens adonem ben a les clares del lloc on vivim. El dia a dia passa i els poders, com sempre, fan la seua.
Sabem prou per considerar què cal fer. Tenim certeses sobre l’adversari. Sabem per exemple que els governs, que es creuen sobirans no ho són tant. Parlar de sobirania nacional és un mite, la globalitat, dirigida i manipulada pels interessos financers, apareix com una societat anònima que condiciona i limita els governs.
I doncs? Clar! Reivindicar drets universals per a totes i tots. Però amb la reivindicació no en tenim prou. Perquè eixes exigències es facen paleses i els poders, llunyans, secrets, ho tinguen en consideració ni que siga per la por que les masses els poden fer, cal que la majoria social ho expresse. I ja es veu que eixe no és el cas ni de lluny. La majoria va a la seua, roda la roda i torna al Born! Tenim el país que tenim. Immers dins un estat que no és el nostre, en una Europa que no en fa cas de les regions i nacionalitats que no en tinguen, entaforats a la força dins la globalització que actua contra els nostres interessos… «y no digo más aunque pudiera», que es queixava Sancho.
El país que voldríem n’és un i el que existeix un altre. L’opció que tenim aquells que com diu Vicent, i entenem molta de la gent que camina per aquests rodals, és aguantar. Però fer-ho d’una forma dinàmica, no passiva. Per això reivindicar un nou bloc històric. Dir: ací estem! I a força d’empènyer ajudar aquelles iniciatives i accions que exigeixen un canvi. I amb la constància de colps esperar que la història canvie segons el que Edgar Morin deia sobre l’esperit dels temps. La història és cosa sabuda, fa canvis, esperonats principalment per aquells que arrimen el muscle. Així doncs, esperem els canvis que propicien eixe país que volem. Utilitzant tots els mitjans al nostre abast i sense defalliment perquè arribe. Estem ací i continuem. Haurem de ser inventors i crear les ferramentes noves per a uns temps que han canviat. I un nou bloc històric pot ser una ferramenta oportuna.
