Aquesta mateixa setmana el Consell valencià ha aprovat els huitens pressupostos del Govern del Botànic. Després d’una pandèmia, en un context polític europeu d’inestabilitat i polarització, i amb la crisi inflacionista provocada per la guerra a Ucraïna, aquests pressupostos són, una vegada més, la millor eina per ajudar a persones i empreses a seguir endavant, i potenciar el benestar i el creixement econòmic.
Perquè la realitat ens diu que per molt que els pese a alguns, el Govern del Botànic és sinònim d’estabilitat i garantia de polítiques en favor de les valencianes i valencians. Estic convençut que els pressupostos aprovats seran, de fet, els primers pressupostos del Botànic 3. En estos anys, a més, hem normalitzat la diferència i les discrepàncies com un element intrínsec al debat polític, als governs de coalició, com un procés que enriqueix el diàleg i les decisions públiques sempre que es mantinga la capacitat d’arribar a acords.
Es tracta d’uns comptes necessaris per a la situació en què vivim i combatre la inflació, per donar suport als sectors productius, per impulsar l’ocupació i la sostenibilitat i per reforçar els serveis socials. A diferència d’altres territoris, al País Valencià les reformes fiscals les aprovem per aconseguir que aporten més aquelles persones que tenen més i perquè sembla que cal repetir-ho de forma constant: no es poden abaixar impostos i millorar la qualitat dels serveis públics, és una contradicció en els seus propis termes, abaixar els impostos mai no millora la recaptació pública. I aquest ha de ser i és un dels objectius fonamentals de la presència d’Esquerra Unida a les institucions, millorar la qualitat del nostre sistema de protecció, dels serveis que afecten la vida de la immensa majoria, i especialment d’aquelles persones més vulnerables.
Resulta adient recordar que l’any passat les dos Conselleries gestionades per Unides Podem (Habitatge i Participació) varen ser les que augmentaren en major mesura els seus recursos i enguany, tot i que de forma més discreta, tornem a situar-nos al capdavant, superant la primera d’elles els 400 milions d’euros i els 100 milions la segona.
Més concretament, pel que fa a la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica hem aconseguit doblar el pressupost assignat des de l’any 2019 (amb un creixement d’un 103,6%). L’àmbit que posa més de relleu aquest increment és la cooperació internacional al desenvolupament que en esta legislatura ha crescut més d’un 50% i arriba fins als més de 70 milions d’euros anuals. Treballem així per assolir l’objectiu del govern del Botànic d’arribar al 0,7% del pressupost l’any 2030. D’aquesta manera, el País Valencià ens convertim en l’autonomia que més recursos dedica a aquesta prioritat humanitària i deixem enrere la desfeta dels desgoverns populars marcada per la corrupció, que encara a hores d’ara intentem recuperar. També millorem de forma clara en l’impuls de l’Agenda 2030, tant de la mà de les entitats socials com per tal d’arrelar-la als ajuntaments, com també passa amb les ajudes a la participació per a entitats ciutadanes que el 2023 arribaran a vora 2 milions d’euros. A més, farem possible la gratuïtat del servei d’atenció a la ciutadania, el que es coneix com a 012. En un altre àmbit, posarem en marxa l’Institut de la Memòria Democràtica al port d’Alacant. En definitiva, els pressupostos del 2023, els huitens en els huit anys del Botànic, seran la peça clau per consolidar el nostre país com un referent de protecció i inclusió, on totes i tots hem de poder desenvolupar un projecte de vida digne.
