Acabe de llegir Yeguas exhaustas, la primera novel·la de Bibiana Collado. Conec Bibiana, a qui l’any passat l’Ajuntament de Borriana (el seu poble i meu), li va concedir un guardó el Dia de la Dona. Tenia curiositat, doncs, per conéixer la seua literatura (ara em queden els llibres de poesia). No negaré que em va cridar poderosament l’atenció la portada del seu llibre, molt bellament editat per Pepitas de calabaza. Al frontispici del volum, una formidable fotografia d’època (diria que dels anys 30, però podria ser més recent a condició que les dones no foren súbdites de la beateria franquista) ens mostra tres femelles esplendoroses (una oculta en la solapa) apuntant el lector amb pistoles. Tota una declaració d’intencions…
Com tota primera novel·la (segons un cert tòpic), Yeguas exhaustas té molt d’autobiogràfic. De fet, l’autora li diu novel·la, però podrien ser perfectament unes memòries d’infància, adolescència i joventut. El que fa Collado a les seues pàgines és passar comptes amb el seu passat. La seua és una història amb què moltes dones es podran sentir identificades. I, a la vegada, és un relat personalíssim i intransferible, com sempre ocorre amb la vida de tot individu. La dialèctica entre filogènia i ontogènia continua sent el manual d’instruccions del camp de batalla primordial a l’hora d’establir qualsevol relat.
La vida de Bibiana Collado –o del seu alter ego, Beatriz- té tots els ingredients per resultar literària. Els seus pares eren migrants andalusos que van fer cap a Borriana als anys 80 del segle passat i van acabar integrant-s’hi (la població immigrada, al meu poble, ha sigut demogràficament moderada, al segle XX, perquè no hi havia indústria). Com altres persones en situacions semblants, podria haver optat per seguir parlant l’andalús dels seus pares i fer cas omís de la realitat lingüística del nou medi. Però Bibiana va aprendre valencià i acabaria cursant Filologia Hispànica i després Filologia Catalana. La seua relació amb la cultura que l’acollia, però, sempre va ser un poc problemàtica, per això al llibre s’interroga repetidament sobre els «xarnegos» valencians. Una raça, com en la cançó de Loquillo, de «mil llets» i vocació transgressora. Bibiana, en tot cas, va acabar triant el castellà com a idioma literari (de moment).
Els problemes de la narradora, però, no provenen de l’àmbit cultural. L’aspiració dels seus pares era que no acabara «netejant wàters» (sic). Això no va passar, però la merda (sic sic) no deixaria de reclamar el seu estatus simbòlic a la seua vida, un poc com en aquell vers de Yeats: «L’amor és el lloc de l’excrement». L’autoodi genètic l’abocarà a unes relacions amoroses tòxiques que inclouen (no falta res al puzzle) episodis d’anorèxia i falta de reflexos per detectar maltractadors de manual.
Per què un home maltracta una dona? Perquè hi projecta la seua pròpia falta d’autoestima i cinquanta mil vicis heretats amb la paraula «home». L’autora hi va sobreviure com va poder, però es va prometre a ella mateixa convertir-se en això que ara fa furor: una dona empoderada.
Una alumna em va escriure en un examen fa poc que Madame Bovary era una dona «empoderada». La vaig haver de corregir. Emma Bovary no té res d’això. És fantasiosa, inconstant, insegura i capriciosa. Però no la definiria mai com a empoderada. No sé si la protagonista de Yeguas exhaustas, en algun moment de la seua vida, va pecar de bovarisme. Òbviament, no crec que ella buscara l’amor adúlter. Potser, com tots, només buscava l’amor. Sense adjectius.
Resumir un llibre —fer-ne una «crítica»— sempre és una traïció. I, per tant, un acte d’injustícia. Sí que diré, però, que aquest en concret em sembla molt ben escrit, amb pinzellades poètiques de bon nivell, una intensitat emocional contagiosa i una frescor estilística molt remarcable.
Al final, llegim les vides dels altres per ajudar-nos a entendre la nostra pròpia existència. Els hòmens farem bé de llegir els llibres de les dones. El que espere, però, és que les dones no deixen de llegir els llibres dels hòmens. Potser acabem entenent-nos algun dia al jardí de la igualtat i el respecte. Allà on les egües i els cavalls pasturen tranquils sense temptacions de dominació i violència.
