A poc d’haver-se celebrat el referèndum sobre l’eixida del Regne Unit de la Unió Europea, que tants maldecaps ha portat -i portarà- a britànics i europeus, diversos sondejos mostraven que una bona part d’aquells que havien votat a favor de l’anomenat Brèxit ja n’estaven penedits. Havien votat per fer broma o perquè estaven emprenyats amb decisions polítiques que no tenien res a veure amb la Unió Europea… però havien votat i en veure les conseqüències del seu vot, volgueren tirar enrere. Hi hagué fins i tot una mobilització important per exigir un nou referèndum, tot argumentant que la ciutadania no havia disposat de la informació real sobre el que implicava el Brèxit. Però el mal ja estava fet…
Les passades eleccions autonòmiques han dut a la dreta -la tardofranquista i la neofranquista- al poder en la Generalitat Valenciana i en molts ajuntaments. Les primeres decisions d’alguns governs municipals i les declaracions del nou president de la Generalitat i els seu equip deixen molt clar per on aniran les polítiques dels nous governants: persecució al valencià (i això vol dir als valencianoparlants), negació de la violència masclista (i això vol dir desemparar les dones víctimes), rebaixa d’impostos per als rics (i això vol dir reduir les inversions públiques i obligar les rendes baixes a pagar més), aposta per nous macrocentres comercials i un megaport a València (i això vol dir destrucció de llocs de treball i de la franja litoral)… res que no esperàrem. El resultat però, de les eleccions resulta un poc enganyós. Perquè la dreta no ha guanyat vots, tot el contrari, n’ha perdut uns quants milers. Desaparegut aquell artefacte electoral (us en recordeu?) anomenat Ciudadanos, els dos partits que ara aglutinen la dreta han perdut vora 92.000 vots respecte als que tenien fa quatre anys, quan eren tres marques les que es repartien el pastís conservador.
El PSOE -no m’atrevesc a ubicar-lo políticament- també ha guanyat vots. La clau, doncs, de la derrota del Botànic ha estat la pèrdua de vots de les coalicions d’esquerra, Compromís i Unides Podem -especialment aquesta última-. La dreta, mediàtica i política, malgrat el seu èxit per situar el debat públic al voltant dels alienígenes -ja siga en forma d’okupes, etarres o feminazis- i no dels projectes polítics en joc, no convenç més votants al País Valencià; però s’aprofita de la desmobilització dels votants d’esquerra: això és un fet. Aprofite per confessar ací, públicament, que l’autor d’aquest article no contemplava aquesta possibilitat i que no va ni imaginar que l’abstenció arribara a ser tan decisiva com per tombar un govern que rebia de la ciutadania una bona nota per la seua gestió.
Les eleccions autonòmiques van estar plantejades, per PSOE, PP i mitjans de propaganda afins, com una «primera volta» de les generals que ara s’han avançat a juliol. Òbviament, un plantejament així era trampós i fals. Per molt que una part important de la ciutadania pense que el govern «important» és el de Madrid, la realitat quasi-federal espanyola fa que les decisions polítiques que més afecten la nostra vida quotidiana depenguen dels governs autonòmics: sanitat, benestar social, educació… Tot i així, el «relat» s’ha imposat en l’opinió pública i el pròxim diumenge molts votants valencians aniran a les urnes pensant que participen en una «segona volta». I és ací on cobra sentit la pregunta que titula aquest article: hi haurà el que jo anomene un «efecte Brèxit»? És a dir, aquells votants d’esquerra que no votaren en les eleccions autonòmiques, votaran ara, vist el que se’ns ve al damunt? Mobilitzar aquests descontents, emprenyats, hipercrítics -no cal que em digueu que tenen les seues raons, respectables- és un dels objectius de la coalició Compromís-Sumar. Tampoc no cal que em digueu que això de Sumar també té molt d’artefacte electoral… la pregunta continua sent la mateixa: votaran els abstencionistes d’esquerres el pròxim 23-J? Ells i elles tenen l’oportunitat que no tingueren els penedits que votaren a favor del Brèxit, com a mínim per evitar un escenari polític encara pitjor del que ens espera. L’aprofitaran?
