La política lingüística de la Generalitat Valenciana, tant en els primers mesos del govern de coalició PP-Vox com després de l’eixida del partit d’ultradreta, ha estat contrària a la llengua pròpia del País Valencià. L’ús del valencià a les institucions on governen ha estat testimonial. Tampoc l’ensenyament s’ha salvat, ans al contrari. Des del primer minut s’ha posat en la diana acabar amb el valencià com a llengua vehicular del sistema educatiu.
Açò no és nou. A l’anterior etapa de govern dels conservadors hi va haver un punt d’inflexió com s’afirmava en l’informe sobre l’estat de l’ensenyament en valencià, de l’STEPV-Intersindical Valenciana, «De l’entrebanc a la involució», publicat l’any 2011. Aquest era producte de l’assumpció per part dels seus dirigents de les tesis sobre la implantació del bilingüisme-plurilingüisme promoguda per la FAES, que no era més que una estratègia per a arraconar el valencià al sistema educatiu valencià. El mateix que van fer a les Illes Balears i Galiza i intentaren que es fera a Catalunya i Euskal Herria amb les seues llengües pròpies. Es tractava de primar el castellà i l’anglès en detriment d’aquestes.
Ara, anys després, en el nou cicle de govern hi tornen. Ho fan sense complexos. La llei anomenada de Llibertat Educativa n’és una de les seues eines per fer-ho, juntament amb altres mesures que formen part de la seua Política Lingüística. Sí, de la seua Política Lingüística. Ells la tenen ben dissenyada, estructurada i finançada i l’apliquen amb determinació.
Hem de convèncer la societat valenciana que la nostra Política Lingüística és necessària per a garantir la normalització del valencià. Açò passa, entre moltes altres actuacions, per fer-lo la llengua vehicular als centres educatius, des de l’educació infantil fins a la universitat, des del nord fins al sud, de l’interior a la costa.
Davant d’aquesta situació és d’agrair, reconèixer i posar en valor les iniciatives que, des de determinades associacions i plataformes i la gent, s’estan portant endavant. Una resposta múltiple, diversa i popular a les actuacions del Consell de la Generalitat, però també a d’altres institucions públiques, que és molt necessària per defensar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits de la nostra societat.
Campanyes com «famílies pel valencià», «tria valencià», «joves pel valencià», «decàleg per ser lingüísticament sostenible» i tantes altres són molt adients per a treballar, des dels centres, la comunitat educativa i els barris i pobles, perquè el valencià tinga la presència necessària al nostre sistema educatiu per a garantir que tot l’alumnat el domine en acabar els seus estudis obligatoris.
La mobilització de la gent i de les associacions, unitària, des de la base, ens fa tindre esperança que aquesta embranzida, dels que són antivalencians, no només l’aturarem sinó que, a més, la guanyarem.
