Heròdot va començar a escriure la Història perquè volia esbrinar les causes de la guerra. Un propòsit honest i, em pense, que humil. Per una raó pareguda, vaig decidir jo estudiar economia, per a esbrinar les causes de la pobresa. Em vaig adonar prompte que per trobar respostes descobria més coherència en la lectura dels clàssics (Homer, Shakespeare, Baudelaire…) que en la dels manuals de la facultat.
Per exemple, entendre la crisi del 29 mitjançant l’obra de Galbraith, les alteracions econòmiques, la desmesura, és una bona aproximació. Però el rostre humà d’aquella crisi i, probablement, de les que vingueren després, el vaig descobrir llegint
Poeta en Nueva York. En l’obra, Lorca ens parla d’una ciutat sobredimensionada, que no fou concebuda a la mesura de l’ésser humà. Un escenari on els números importen més que la sang de les persones que malviuen, on la borsa és un teatre il·lusori que engoleix ànimes. Lorca va denunciar els perills que la tecnologia, el progrés, s’oblidaren de les arrels humanes, de les infàncies abandonades. Assassinat pel cel va expressar amb intel·ligència un estat d’atordiment davant l’evolució sense control del capitalisme.
M’he dedicat enguany a llegir en veu alta aquests poemes als meus alumnes d’economia de l’ESO. Una mirada de complicitat, un clima de confidència i eixa estranya sensació de trobar-hi sentit.
Me n’adone en aquests temps que la tasca d’un economista té més a veure amb les humils motivacions d’Heròdot que amb les ambicioses motivacions de les start-up, que el veritable projecte d’emprenedoria d’un economista és el de la recuperació de l’humanisme.
