La felicitat consistix a poder-se abandonar. Una bona definició de felicitat del sociòleg Lluís Aracil. Però cal afegir-hi el context: un ecosistema humà home (1) o bé unes relacions interpersonals home1. Contràriament, el pretés cel, es convirtiria en un infern.
Un context home1 que és la finalitat, precisament, de la teràpia familiar: reestructurar ecosistèmicament les famílies patològiques, amb la infelicitat com un dels seus trets principals, en famílies sanes en què regna una relativa felicitat.
El contrari de la teràpia familiar, el campe qui puga de l’individualisme, le mal du siécle, cada vegada més imperant, que, en sacrificar els interessos col.lectius als individuals i les relacions de continent / versió home1 -sòlides davant els avatars de la vida- a les relacions d’un fil -trencadisses davant els mínims esdeveniments2– porta a la infelicitat.
Però la definició de felicitat del sociòleg Lluís Aracil, tot i ser encertada i brillant, precisa d’una major concreció per a ser més operativa.
L’analogia amb la línia recta ens hi pot ajudar. La línia recta es definia en els estudis de l’antic batxillerat com una una succesió infinita de punts. En conseqüència, més que una línia, la línia recta seria una il·lusió òptica.
I el mateix, potser, ocorre amb la felicitat. La felicitat, en realitat, com a tal, no existiria. Allò que existiria, potser, seria una successió infinita d’instants o moments feliços o dissortats. El seu resultat, una mena d’estat subjectiu gojos o mortificant que anomenem felicitat o dissort.
En conseqüència, com més capacitat tinguem d’atrapar i de fruir dels instants o moments feliços i d’acceptar/tolerar el dolor/la frustració dels moments dissortats, més feliços ens sentirem i, al contrari, com menys, més dissortats. O, dit a la manera dels psicoanalistes, com més funcionem amb principi de realitat, més felicitat i com més principi del plaer, més dissort.
(1) Un context home o unes relacions interpersonals home, segons el sociòleg Lluís Aracil, seria aquell/aquelles en què ens sentim còmodes, en el nostre mitjà, com a peixos en l’aigua. En termes abstractes, aquell/aquelles en què fruïm de la llibertat i la seguretat.
(2) Els conceptes de relació de continent i relació d’un fil són del sociòleg Lluís Aracil.
