Cap al 2010 vaig participar en un congrés programàtic de Compromís i m’acompanyà la meua dona.
Comencen a eixir a parlar diferents oradors. I puja a parlar una persona. Al cap d’uns minuts, la meua dona em diu que es troba de mal humor. Està descol·locada perquè no sap per què. Finalment, la meua dona s’adona del motiu del malhumor. La persona que estava en l’estrada estava utilitzant el que alguns autors anomenen «operadors lingüístics de necessitat» entre els que estan «és necessari» o «és obligatori». L’oradora utilitzava l’«hauríem de» molt sovint: «Hauríem de posar fi a la corrupció del PP», «Hauríem de reforçar la nostra coalició», etc.
La meua dona es va fer conscient de la font del malestar: a ella no li agrada que li diguen el que «ha» de fer, sentia que l’oradora estava posant una obligació. I com que ho deia cada tres per quatre, la conseqüència va ser posar-se nerviosa, fins que es feu conscient i es tranquil·litzà.
L’«hauríem de» l’utilitzen càrrecs públics i orgànics de diferents tradicions de partits polítics de l’esquerra, com la marxista o la verda.
En general, el seu ús té diferents aspectes negatius:
- Crea un sentit d’obligació, de pressió. A la majoria de la població no li agrada que li diguen el que «ha» de fer.
- No apareix el sentit, ni el valor de fer tal cosa. És fer una cosa, sense un sentit explicit. Si un no té un motiu per a fer una activitat o no la farà o la farà a desgana.
Hi ha diferents possibilitats de substitució, molt més útils, en la comunicació política i la humana en general.
Per exemple si partim de la frase: «Hauríem de potenciar el comerç local», l’explicació del perquè s’hauria de potenciar el comerç local no està explícita. Segurament la persona que fa l’afirmació ho té al cap, però la resta del públic no. De nou, recorda que no hi ha obvietats. Per fer una descripció rica i comprensible que arribe a un públic més ampli, propose tres canvis.
1. El primer canviar «hauríem de» per «serà útil», «és convenient», «és beneficiós» que sonen més suaus i amb més sentit.
2. El segon fer una descripció de beneficis. Quin sentit té la proposta?
3. El tercer és útil afegir un connector, tipus «per tant», «d’aquesta manera», etc. que facilite a l’oient relacionar un element i l’altre.
En l’exemple de més amunt quedaria així: «És útil potenciar el comerç local perquè fomentarem la riquesa del nostre poble».
De nou, algú pot pensar que és evident que en la ment del receptor estiga el valor «la riquesa del nostre poble». I no ho és.
De fet, aquest tipus de connectors és útil en altres àmbits com l’empresa. Estic treballant amb una cap d’un equip de 16 persones i ella tenia la tendència a usar amb els seus col·laboradors els «hauries de…» sistemàticament. Una conseqüència indirecta era que l’equip funcionava a mig gas, a pressió, quan se suposava que tenien clar quina és la tasca de cadascú.
L’enfocament que està aplicant és: 1. Substituir l’«hauria de» per altres expressions, com les esmentades; 2. Posar un connector, i 3. Afegir una explicació del perquè, dels motius. Fa unes setmanes que ho aplica i a les persones de l’equip els hi resulta comprensible el motiu de per què fer les coses i comencen a treballar fluidament i l’ambient laboral està millorant cada vegada més.
Clar que a voltes és important usar l’«hauríem de» però són situacions molt específiques.
De manera que és profitós aprendre a incorporar noves maneres d’utilitzar el llenguatge perquè facilita tenir més impacte i ajuda a assolir els nostres objectius socials i polítics. I, a voltes, els laborals.
Carles Porcel és Capacitador de polítics i activistes.
