Habilitats matemàtiques i comprensió lectora

Fa pocs dies, l’informe PISA 2022 va ser presentat en la seu del Ministeri d’Educació i de les corresponents conselleries del ram. Com de costum, sembla que tornem a encapçalar la zona mitjana-baixa de la taula, sobretot per la caiguda lliure en matemàtiques (de 481 a 473 punts respecte de l’informe de l’any 2018). Per a un servidor, les dos matèries essencials de l’educació són la Llengua i les Matemàtiques. Eixes dos matèries constituïxen els sabers essencials sense els quals cap estudiant no pot ser format com és menester i són els instruments imprescindibles per a un cultiu mínimament plausible de la ciència i de les humanitats. És a dir, que la llengua i les matemàtiques són els dos codis semiòtics més importants i poderosos que la humanitat ha sigut capaç d’engendrar. Però em sembla que en l’esperit dels nostres conciutadans i de molts representants educatius la paraula «matemàtiques» evoca una imatge que no es correspon amb la realitat. Els ciutadans conceben les matemàtiques com un mer conjunt de signes i de fórmules. S’equivoquen profundament. Les matemàtiques també són paraules i discursos ordenats. Certament, els signes i les fórmules són molt útils i importants, però només a condició que estiguen inserits en textos que els presenten i n’expliquen les transformacions i fora dels quals no tenen cap sentit. Efectivament, les matemàtiques no suposen solament números i fórmules, calen també enunciats lingüístics per a plantejar els problemes i les qüestions. Enunciats lingüístics que moltes vegades els estudiants no arriben a entendre del tot perquè tenen carències notables en eixe sòcol o base comuna que suposa la llengua. Vullc dir amb tot açò que és molt possible que el problema dels estudiants del nostre país amb les matemàtiques siga, en el fons, un problema fonamentalment lingüístic molt lligat a la comprensió lectora i a l’ús intensiu de dispositius digitals que distrauen i dispersen granment la seua atenció i alteren la seua capacitat de concentració. Moltes coses que he observat al llarg de la meua carrera docent em porten a pensar que les limitacions dels nostres estudiants a l’hora de resoldre correctament els problemes que se’ls proposa a diari tenen un origen més de falta de comprensió lectora i de concentració que de falta de capacitat de càlcul. Tinguem ben en compte que l’ensenyament lingüístic (i sobretot l’acte de la lectura reflexiva, pausada, tranquil·la, en silenci, profunda i serena) està en la base de tots els ensenyaments, fins i tot en la base de l’ensenyament matemàtic. Tornem a recordar aquell fragment de la Doctrina pueril de Llull que definia la llengua com la ianua omnium scientiarum, la porta de totes les ciències.

També vullc remarcar ací el fet que els problemes que patixen els sistemes educatius dels països occidentals no són només deguts a una mera insuficiència de comprensió lectora o a un simple problema d’inversió educativa, sinó que també són deguts a un autèntic error de disseny i de gestió de la mateixa docència. L’emergència de models pseudopedagògics destarifats, sense cap classe de suport empíric, aparta el procés educatiu dels seus dos eixos fonamentals: l’autonomia personal de l’alumne i l’adquisició dels continguts científics, tècnics, artístics i humanístics  que conformen la nostra civilització.