Per a comprendre qualsevol fet històric, passat o present, és necessari conèixer primer els seu context i antecedents històrics.
El Regne d’Israel va existir entre el 928 i el 722 aC. Correspon al territori nord del Regne unificat d’Israel (1047 – 928 aC, encara que diverses fonts arqueològiques rebutgen parlar d’una «Monarquia Unida») després de la mort del rei Salomó en el 928 aC, ja que el sud es va separar i va formar el Regne de Judà o de Judea (928 – 586 aC) i la seua capital era Jerusalem. Ambdós regnes van mantenir diverses lluites entre ells i encara que eren hebreus, no negaven l’existència d’altres déus (politeisme cananeu). Per tant, no eren totalment monoteistes.
Israel va ser conquerit per Sardó II, rei assiri; i Judà es va convertir de facto en una província assíria fins que va ser conquerida per Nabucodonosor II, rei babilònic. D’aquesta manera, les dues entitats polítiques hebrees van desaparèixer, igual que altres regnes, estats, ciutats i imperis al llarg de la història.
Però cal destacar una dada important, encara més amb els atacs criminals d’Israel contra la Franja de Gaza amb l’excusa que són territoris històrics israelians: Gaza mai, en cap moment, va ser territori d’Israel. Ni durant la «Monarquia Unida» ni després de l’escissió. Gaza va ser una ciutat filistea (es creu que els filisteus eren un dels coneguts com a «pobles del mar» que van aparèixer al voltant del 1200 aC), junt amb altres ciutats filistees que s’estenien pel territori costaner fins a quasi l’actual Tel-Aviv. En el 732 aC van ser conquerides pels assiris i posteriorment pels diferents imperis regionals (Babilònia, Pèrsia, l’Imperi d’Alexandre Magne, els romans, etc.).
Per a il·lustrar millor tota aquesta informació històrica, ací teniu diversos mapes: el primer del Regne unificat d’Israel, el segon de la separació entre el Regne d’Israel i el de Judà, i el tercer de les ciutats filistees.
Per tant, les reivindicacions territorials d’Israel sobre Gaza i altres zones no tenen cap justificació històrica. Encara més, ni la mateixa existència actual d’Israel té cap sentit perquè si ens posem a reivindicar territoris passats, els romans (ara els italians) tindrien dret a reivindicar el nord d’Àfrica i pràcticament tot Europa occidental, no? Igual que els natius americans respecte a tots els territoris de l’oest que EUA els va furtar després de massacrar-los.
O Rússia, que tindria dret a reclamar no només Crimea i el Donbass, sinó tot Ucraïna, Bielorússia, Estònia, Letònia i Lituània, ja que eren part de l’imperi Rus i després de la Unió Soviètica.
Algú s’imagina que Itàlia, els natius americans o Rússia plantejaren açò i decidiren envair eixos territoris i sotmetre, atacar i matar les poblacions preexistents? Tot el món ho qualificaria de bogeria i de crims de guerra, veritat?
Doncs Israel està fent precisament això amb els palestins des de fa 75 anys i la «comunitat internacional», àlies Occident, s’ha dedicat a blanquejar el genocidi contra Palestina, malgrat l’oposició d’una part importat de la comunitat jueva. Perquè Israel no és un Estat jueu. És un Estat sionista i feixista. I no fa falta ser jueu per a ser sionista i feixista. Mireu Feijóo, Abascal, Macron, Biden, Salvini i Borrell, entre altres.
No em detindré a explicar tota la història de la guerra entre Israel i Palestina, així com el paper d’Occident i la repugnància que em provoca la hipocresia de la UE i dels EUA parlant del dret a la defensa d’Israel, com si Palestina fora l’invasor i haguera d’acceptar que cada dia Israel assassine persones innocents a hospitals i escoles, com ara l’atac d’aquesta setmana a l’hospital d’Al-Ahli de Gaza (a més de privació de recursos bàsics i de drets polítics, patint una situació d’apartheid); mentre que Ucraïna sí que té dret a defensar-se de la invasió impulsada per Rússia. Per a una anàlisi més completa, objectiva i decent, us recomane els programes d’El Tablero i La Base de Canal Red sobre aquest tema.
I, per cert: la història de la zona originària d’Israel no comença el 1047 aC amb la seua creació. Els amorreus, els hicsos, els hurrites, Egipte i l’Imperi Hitita ja havien dominat eixe territori i altres que conformaven les terres de Canaan des del 2000 aC Els hebreus són un poble més que va habitar eixes terres. De fet, són els romans els que van anomenar Palestina a Canaan a partir del 135 dC, es va convertir en un lloc destacat per a la cristiandat a partir del segle IV i finalment és considerat territori sagrat per als musulmans des del 638, és a dir, des de fa quasi 1.400 anys.
En conclusió, tant Israel com el conjunt dels antics territoris de Canaan han sigut habitats per múltiples pobles al llarg dels segles, els quals a més s’han barrejat entre si, abans i després de la desaparició de les seues entitats polítiques originàries. El mateix en qualsevol altre territori del món, com la península Ibèrica.
Cap país està habitat per una població «pura» ètnicament ni elegida per Déu des del principi dels temps, amb un suposat dret a expulsar i massacrar les poblacions preexistents i/o migrants. Qui opine el contrari, o és un ignorant, o és un supremacista xenòfob o és un ignorant supremacista xenòfob. El que ve a ser la definició de sionista.
Així que, tots els que tenim una miqueta de sentit comú, d’empatia i compromís demòcrata i antifeixista, enfront de la vergonyosa UE i els criminals EUA, cridem ben alt: Palestina lliure!!
