Sempre que hi ha algun conflicte, siga nacional o internacional, la primera damnificada és la veritat.
Els mitjans de comunicació sempre han tingut una gran importància com a element divulgador de les idees. Gràcies a la impremta el pensament humanista i il·lustrat s’escampà arreu del globus terraqüi des del segle XV fins al XVIII. Ara bé, són els governants els qui al llarg de la història han volgut controlar els mitjans de comunicació, la premsa en aquest cas, per influir en la ciutadania i així convertir-la en el quart poder (atribuït a Edmund Burke); més poderós, fins i tot, que el poder executiu, legislatiu i judicial que assenyalà Montesquieu allà pel 1748. Així que com se sol dir, «qui té la informació, té tot el poder». Val a dir, però, que qui té més informació no sempre aquesta és veraç.
Vivim en una època on la tecnologia depreda les nostres vides d’una manera accelerada, en què quasi no hi ha temps a adaptar-nos a tot allò que s’està venent o dissenyant, per exemple, hui mateix, en alguna fàbrica europea, nord-americana o xinesa. És a dir, les distàncies entre els humans s’han acurtat gràcies als mitjans de comunicació. Això té un aspecte positiu: que podem connectar ja siga mitjançant l’opinió, els sentiments, l’actitud o el comportament, amb altres persones que no coneixem de res.
En el context actual, hi ha diversos conflictes que han esclatat, tot i que uns tindran més repercussió mediàtica que altres. Fa poc era Ucraïna, ara el focus està, per enèsima vegada, en l’Orient Pròxim, concretament a Palestina i a Israel. No escriuré ací els esdeveniments ocorreguts des del 7 d’octubre fins ara, perquè la majoria de gent sap el que està passant. Ara bé, hi ha qui viu en la màxima equidistància, però són pocs els que no donen la seua opinió, sobretot en les xarxes socials com Facebook, Twitter i Instagram.
La desinformació, la propaganda, l’alarmisme, la manipulació i la censura també formen part dels mitjans de comunicació quan esdevé una guerra. Així doncs, en meitat de milers de bombes, bloquejos, morts, èxodes, manifestacions i pobresa, a la Fira del Llibre de Frankfurt ha esclatat la polèmica per la cancel·lació de l’entrega del premi LiBeraturpreis a l’escriptora palestina Adania Shibli, per la seua novel·la Un detall menor, que es basa en un cas real de violació d’una dona palestina l’any 1948. Arran dels esdeveniments que s’han esmentat, els organitzadors de la Fira també han volgut donar protagonisme a veus d’Israel.
L’entrega del premi a Adania Shibli el passat divendres 20 d’octubre no es va celebrar, ni tampoc el debat entre l’autora i el traductor de l’obra a l’alemany. L’organització de la Fira va comunicar que l’acte s’havia de cancel·lar a causa de la guerra i que l’autora estava d’acord, però això va ser desmentit per l’escriptora palestina, ja que simplement se li va comunicar de manera unilateral que se suspenia l’acte. Un apunt: part de la premsa mediàtica alemanya s’ha passat els últims dies criticant l’obra per ser antisemita.
Automàticament, els diaris internacionals més importants, com el New York Times, van criticarr la decisió de covardia, fins i tot els organitzadors del premi. A més a més, la revista ArabLit, que es dedica a donar veu a les obres escrites en llengua àrab traduïdes a l’anglès, va publicar una carta a la qual s’han adherit 1300 escriptors, traductors i editors de tot el món.
Malauradament, hem vist com els últims dies s’han succeït actes de censura com el que acabem de descriure, és a dir, silenciar veus que coneixen tot allò que passa a Palestina. La ciutadania crítica s’ha mobilitzat a favor d’aquest país a través de manifestacions i concentracions. Així que ja que hem aprofitat eixe de dret de protesta, aprofitem també el nostre dret de donar veu a Adania Shibli en un acte de consciència: apropem-nos a una llibreria de barri i comprem Un detall menor.
