Aquest Primer de Maig les treballadores i treballadors tornarem a eixir als carrers i places per reivindicar-nos com a classe i lluitar per la millora de les nostres condicions laborals i de vida. Enguany la commemoració d’aquesta data tan significativa per al moviment obrer es fa en un context d’ofensiva neoliberal que pretén acabar amb els nostres drets. Es volen aplicar les mateixes polítiques arreu del món, amb respostes desiguals per part del moviment sindical. La reforma de pensions a França o a l’Uruguai és un clar exemple dels intents del capital per desposseir-nos dels nostres drets conquerits al llarg de la història. En ambdós casos, la resposta del moviment sindical i de la classe treballadora ha estat contundent. El conflicte social generat per Macron ha generat un esclat social de grans dimensions, que té voluntat de continuar als pròxims mesos fins que es rectifique. A l’Uruguai, hi ha hagut una vaga general contra la reforma de pensions, que conté els mateixos elements que la francesa o les que es van aprovar el 2011 i 2013 a l’estat espanyol, de les quals encara perduren alguns dels seus apartats més lesius –edat de jubilació, període de còmput per determinar la quantia de la pensió, plans de pensions privats– perquè no han sigut derogats ni modificats per l’actual govern.
Ara cal frenar l’ofensiva neoliberal amb organització, mobilització, lluita i solidaritat internacional. És per això que aquest Primer de Maig té una rellevància important per a les treballadores i treballadors del món. El moviment sindical està força actiu en molts àmbits, però cal intensificar-ne l’organització i la lluita. La reunió del sindicalisme de classe alternatiu, feta a Barcelona els primers dies d’abril, és una molt bona notícia, així com ho són les mostres d’unitat d’aquest sindicalisme en nombroses manifestacions arreu del País Valencià i de l’estat. També es crida a la unitat i solidaritat internacional en molts indrets del món; n’és un exemple, la manifestació que tindrà lloc a París, en la qual participarà una nombrosa representació del moviment sindical internacional.
La defensa de les condicions laborals, dels salaris, del sistema públic de pensions, dels serveis públics, de la salut i la seguretat laboral, del dret a l’habitatge, de la reducció de la jornada laboral… són algunes de les reivindicacions que uneixen el moviment sindical valencià i internacional. No hem de resignar-nos a no empitjorar les nostres condicions laborals o de vida, hem de passar a l’ofensiva per consolidar els nostres drets actuals i assolir-ne de nous. El Primer de Maig hem de reivindicar els nostres drets, nodrits cada dia als centres de treball, als barris, amb tota la diversitat de procedència, edat, gènere o orientació sexual. Per fer-ho possible, cal sindicar-se, afiliar-se al moviment sindical de classe, valencià, feminista, autònom i assembleari.
De la mateixa manera, les treballadores i treballadors no hem de quedar-nos passius pensant en les eleccions autonòmiques i municipals del pròxim 28 de maig. Hem d’apostar per fer possible que les polítiques progressistes, favorables als nostres interessos i als de la majoria de la població, tinguen continuïtat. Queda molta feina per fer, motiu pel qual hem de garantir que hi haja un tercer Botànic que continue treballant en eixe camí. Això no vol dir que no es puga ser crític amb algunes de les seues actuacions dels darrers huit anys, però si volem que s’implementen polítiques favorables a la classe treballadora, la ciutadania i el País Valencià hem de mobilitzar-nos per fer possible un govern progressista, d’esquerres, valencianista, feminista i ecologista. Ja vam patir durant vint anys l’alternativa a aquest govern i sabem quines van ser les conseqüències de les seues polítiques al País Valencià. Ara, en 2023, no serien millor sinó molt pitjor per la seua dependència de l’extrema dreta. A Andalusia, a Castella i Lleó i a la comunitat autònoma de Madrid ho veiem cada dia.
El Primer de Maig omplirem els carrers d’homes i dones, de pancartes i banderes, de càntics i discursos, d’himnes clàssics del moviment obrer i també de nous. Ho farem amb la determinació i força que ha caracteritzat la nostra història en què ningú no ens ha regalat res. Tot el contrari: estem on estem per les lluites de les generacions anteriors i ara, en 2023, hem de continuar per conquerir nous drets i avançar en el camí de la igualtat, la llibertat, la justícia social i l’emancipació de la classe treballadora.
