Gràcies als sindicats de classe Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS.
Gràcies a les organitzacions que formen part de l’Acord Social Valencià.
Gràcies a les associacions de víctimes i afectades de la DANA.
Gràcies a la gent de les poblacions afectades i a les persones voluntàries
Gràcies als casals, ateneus, sindicats de barri, entitats i plataformes socials, culturals, festives, esportives i de tot tipus.
Gràcies al moviment feminista.
Gràcies a la joventut i a les seues associacions.
Gràcies a la gent del camp valencià.
Gràcies a les persones migrants.
Gràcies als col·lectius LGTBI.
Gràcies als partits polítics que estan al costat del poble.
Gràcies al moviment sindical estatal i internacional.
Gràcies a les iaies i els iaiosflautes.
Gràcies al món de la cultura.
Gràcies a les companyes i companys sindicalistes de sindicats que, tot i no convocar formalment la vaga, han decidit sumar-se a aquesta jornada unitària.
Gràcies als botiguers i als autònoms que secunden l’aturada general.
Gràcies, gràcies, gràcies a tota la gent que ha fet seua aquesta primera convocatòria de Vaga General impulsada des del i per al País Valencià. Una vaga construïda des de baix, des de la gent, des de la perifèria, els barris, els pobles, les zones afectades per la DANA i aquelles castigades per les polítiques antisocials del govern de Carlos Mazón.
Les valencianes i els valencians hem de sentir-nos orgulloses i orgullosos de la resposta digna que estem donant com a poble, com a moviment sindical i com a teixit associatiu davant una negligència que va causar 230 morts, una gran destrucció de béns i un abandonament institucional intolerable. I també davant unes polítiques contràries als interessos i drets de la majoria social.
Hem d’agrair la valentia dels sindicats convocants i de totes les entitats i persones que han tingut el coratge de cridar prou! i organitzar aquesta vaga general del 29 de maig. Una vaga que és nostra, de la gent que s’autoorganitza als casals, als ateneus, als centres de treball, als barris i als pobles. És la primera vegada que es convoca una vaga general com aquesta al País Valencià. Una vaga que forma part d’un procés de mobilització iniciat aquell 9 de novembre a les places i que ha crescut fins avui, i que continuarà mentre Mazón siga president i el Consell mantinga polítiques contra la gent i a favor de les elits.
La convocatòria de la Vaga General del 29 de maig és històrica. Ho és per la seua forma, perquè s’ha construït des de baix, amb autoorganització, arrelament i participació popular. Ho és pel seu contingut, perquè connecta la denúncia de la negligència institucional amb l’exigència de drets, justícia i reparació. I ho és perquè, només pel fet d’haver-la convocada, ja és un èxit col·lectiu. Un pas de gegant per a la dignitat del poble valencià.
Les víctimes mereixen respecte. Totes. Per això la justícia i la reparació són eixos centrals de la convocatòria. Som al seu costat, com vam estar amb les víctimes de l’accident del metro o amb les de les residències de majors de la Comunitat de Madrid. Exigim la reparació del dany causat. Ni oblit ni perdó.
A més, exigim una reconstrucció amb veu i protagonisme del poble, de la classe treballadora i dels sectors socials més vulnerables. Sabem que el Consell de Mazón és responsable. Però també sabem que aquest sistema capitalista i biocida és el veritable causant dels danys. I sabem, també, que la patronal valenciana és còmplice d’aquest model: defensa els seus privilegis mentre bloqueja qualsevol avanç social, laboral o ecològic. Ha aplaudit la retallada de drets, ha pressionat contra la millora de les condicions de vida i treball, i ha actuat sempre en contra dels interessos de la classe treballadora i dels sectors populars. No n’hi ha prou amb una dimissió. Cal un canvi profund de polítiques, de formes de fer, i d’aliances. Necessitem polítiques transformadores al servei de la gent i no dels de sempre.
Per això era necessària aquesta vaga general. I per això fem una crida a tots els sindicats i entitats que encara no s’hi han sumat: la unitat és imprescindible i és reclamada pel poble.
La vaga general, com totes les lluites del moviment sindical, és política. Reivindicar responsabilitats, mesures per protegir la vida i la salut de les treballadores, millores laborals i econòmiques, el dret a l’habitatge i a una vida digna… tot això és política. Negar-ho, com fa el Consell, també ho és. No estar al lloc de treball quan toca protegir la població, com va fer Mazón, és política. I demanar la seua dimissió, també ho és. Tot és política. I sabem que, si no la fem nosaltres, la faran contra nosaltres.
Per això és tan important la vaga general del 29 de maig. Per això hem d’estar orgulloses i orgullosos dels convocants, que han escoltat la veu del poble i han actuat com a poble. Per això farem vaga laboral, social i ciutadana. I per això omplirem els carrers de dignitat.
Fem una crida a tota la ciutadania a sumar-se a la vaga, a estendre-la als centres de treball, a participar en els piquets informatius, a omplir les concentracions i les manifestacions arreu del país. El 29 de maig, ni produïm ni consumim. Ens aturem per fer-nos escoltar, per fer-nos valdre, per defensar la vida i els drets col·lectius. Ser-hi és necessari. Ser-hi és just. Ser-hi és una qüestió de dignitat.
Gràcies, de tot cor, per fer-ho possible.
