Després de catorze anys, per fi m’he decidit: m’he desactivat el compte de la xarxa social Twitter, o com es diu ara, X. He tardat un any a fer el pas. El motiu principal va ser l’aparició d’Elon Musk, un capitalista conspiranoic sense escrúpols que va decidir canviar les regles de la xarxa social a partir del 2023.
Al principi, a Twitter es podia conviure. Jo, almenys, escrivia tuits amb més o menys importància, pel simple fet que formaren part d’una memòria individual i digital. Compartia cartells de pel·lícules que havia anat a veure al cinema o en la televisió. També reproduïa cites de llibres que m’havia llegit o reflexionava sobre aspectes que estaven passant al món. Tot això en 140 caràcters. Poques vegades interactuava amb altres usuaris o replicava els tuits. Ho veia una pèrdua de temps, bàsicament, perquè no esperava que em contestaren. En definitiva, jo era un tuitaire que seguia perfils polítics i culturals que m’interessaven i estava atent a les seues novetats. No buscava protagonisme, per descomptat.
No obstant això, d’un temps ençà, més o menys, des de la pandèmia, o fins i tot abans, començaren a aparèixer en la xarxa una fauna difícil de suportar. És un gran ventall de trolls que manipulen la informació i l’acaben per convertir en fake. Twitter és un dels grans exemples, és a dir, una selva ben tòxica. L’insult i el menyspreu és el que et pots trobar cada vegada que entres en els comentaris que fa la gent sobre qualsevol cosa, per insignificant que semble.
La digitalització de la democràcia és inevitable en el segle XXI. Això ningú ho nega. A hores d’ara, és impensable no conviure en un món on la informació i la comunicació juguen un paper fonamental per a definir els relats polítics i apropar la gent a la classe política, ja que aquesta ha de guanyar seguidors, adeptes i nous vots per la via més ràpida, és a dir, obrir canals de difusió a l’abast d’un clic i amb un sol dit.
Per als activistes culturals com jo, que portem endavant associacions cíviques i cultuals, les xarxes socials són una eina útil per a donar-nos a conèixer i dir-li al nostre veïnat que existim. Nosaltres, però, fugim dels likes, nosaltres volem xarxes de comunicació on la ciutadania participe activament. Com diu el poema del gran poeta de Burjassot, Estellés, nosaltres volem que la gent «no es limite a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa». Les vertaderes xarxes socials sempre són aquelles que qüestionen la tirania del poder des del teixit cultural de poble i de barri, des de baix. Aquest és el vertader objectiu al qual hem d’aspirar com a societat crítica.
Fa una setmana que ja no sé res de Twitter. No ho sent com una derrota, al contrari. No vull saber-ne res, d’aquesta xarxa social. Crec que viuré millor. Ho celebre, perquè així soc menys esclau digital.
