Hola! Em dic Fouad Hasnaoui, soc d’Alger i tinc 30 anys. Pel Dia Internacional de la Llengua Materna, vull compartir la meua experiència d’aprendre el valencià, perquè aquesta pot ser, a més, una llengua d’acollida.
Vaig vindre a Espanya l’any 2015 per a fer una formació a València. En primer lloc, vaig aprendre el castellà, ja que és l’idioma oficial que es parla a Espanya. En acabar la meua formació, vaig començar un mòdul superior en informàtica d’administració de xarxes a Castelló de la Plana.
Recorde molt bé el segon dia de classe. Vaig prendre el meu café tranquil·lament de matí i després vaig anar a l’institut. En la primera hora, vam tindre una assignatura de base de dades. Va començar la classe, però no vaig entendre res del que deia el professor. En aquest moment, vaig dir que, potser, el café no va arribar al meu cervell, per això no vaig entendre el castellà. Aleshores li vaig demanar ajuda al company del costat: «En quina llengua parla el professor?», li vaig preguntar. «En valencià», em va respondre, somrient.
En acabar la classe, vaig demanar al professor que si podria parlar en castellà perquè no el podia entendre. Em va respondre que li costava parlar en castellà perquè de menut parlava només en valencià, tot i que ho intentaria… «I jo, què? Soc un estudiant estranger amb un domini pobre del castellà…», vaig pensar, irritat. No comprenia res!
L’endemà va començar la classe en castellà però, després de deu minuts, supose que inconscientment, va fer el canvi al valencià i ja no vaig poder seguir la classe. Aleshores vaig decidir deixar l’assignatura i estudiar-ne la resta, però, així i tot, vaig suspendre dues assignatures en valencià.
Atés el problema que suposava no poder acabar el curs, vaig decidir aprendre valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes. Paral·lelament, em vaig inscriure al programa Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana, on em van assignar una parella lingüística per a practicar-lo. I, d’aquesta manera, l’he pogut aprendre ràpidament i aprovar les assignatures.
«A poc a poc el coix va a missa», «Què fem?… Un foc i fugirem» o «Anem a fer un pensament» són algunes de les expressions que més m’agraden d’aquesta nova llengua, que he acabat estimant amb força.
El valencià és una llengua que m’ha permés obrir la ment, conéixer una nova cultura, fer nous amics i tindre més oportunitats. M’agrada molt aprendre llengües i compartir els meus coneixements. De vegades els camins ens presenten obstacles, però amb determinació i confiança podem arribar on vulguem.
Per a acabar, agraïsc al meu entorn totes les facilitats per aprendre el valencià i anime tothom a conéixer-lo i practicar-lo.
