En efecte, *on els àngels temen xafar els ximples entren a cavall, com deia el poeta Alexander Pope -per exemple, en les relacions interpersonals l’harmonia de les quals demana un tracte exquisit i no pas bast.
Els ximples, mancats de la necessària sensibilitat humana, tot alternant la complementarietat1 i la simetria1 fan conflictives les relacions interpersonals sense adonar-se’n –o adonant-se’n, ves a saber-, tot convertint-les en una mena d’antihome2 , que, entre altres coses, és un niu de problemes de salut mental, com diria el psicoanalista, Harry S. Sullivan.
Els àngels, per contra, amb la sensibilitat humana i la delicadesa que els caracteritzen, introduiran en les relacions interpersonals la confirmació de l’Altre3 i la metacomunicació4, tot diluint els conflictes i fent que hi regne l’harmonia. És a dir, que esdevinguen una mena de home2, una emergència del qual serà la millora de la salut mental dels seus components, com dirien l’antropòleg, Gregory Bateson i l’Escola de Palo Alto.
Unes formes d’interactuació, per cert, que condicionaran la comunicació segons el psicòleg i pedagog, John Dewey: Communication is a process of arriving at commonness from what is already common5. Una comunicació que portarà a la formació de comunitats (amistats, parelles, matrimonis, pobles,..) i que només serà assolible pels àngels per la seua tendència a fer relacions interpersonals harmòniques. La tendència dels ximples, per contra, degut a la seua tendència a fer relacions interpersonals conflictives, més que constructiva serà destructiva.
(1) Una relació interpersonal entre A i B es pot dir que és complementària quan un dels dos adopta una posició de submissió respecte a l’altre. En termes militars, la de soldat-capità. A assenyalar que la posició complementària, si hi ha rebel·lia per part del sotmés, pot portar a una relació simètrica.
Una relació interpersonal entre A i B es pot dir que és simètrica quan a una acció d’A li sobrevé una acció de B i, viceversa, a l’acció de B, una acció d’A, etc. El final previsible, la derrota d’un dels dos que comportarà una relació interpersonal complementària –veure relació interpersonal complementària. En termes militars, una escalada d’armaments.
Com es pot veure, les posicions complementària i simètrica es poden encavallar i fer que les relacions interpersonals es caracteritzen per la conflictivitat i la inestabilitat.
Els conceptes de complementarietat i simetria provenen de l’Escola de Palo Alto. Veure Teoría de la comunicación humana, Don Jackson, Janet Beavin i Paul Watzlawick, Ed. Herder.
(2) Segons el sociòleg, Lluís Aracil, un home seria un àmbit social en què es donen la llibertat i la seguretat, i un antihome, un àmbit social en què ni es dona la llibertat ni la seguretat. Metafòricament, serien el cel i l’infern.
(3) Veure El yo y los otros, Ronald Laing, Fondo de Cultura Económica.
(4) La metacomunicació és el procés de comunicar-se sobre la comunicació. Comunicar-se sobre allò que ha passat o està passant. És a dir, el conreu del diàleg.
Veure Teoria de la comunicación humana, Don Jackson, Janet Beavin, Paul Watzlawicz, Editorial Herder.
(5) La comunicació és un procés d’arribar a tenir coses en comú a partir de les coses que es tenen en comú.
