Sense caure de nou en la monotemàtica que fa temps que m’envaeix sobre les fronteres entre catalans i valencians (i fins i tot, entre valencians i valencians), és interessant veure com aquesta situació és només un exemple del que passa arreu del món en totes les civilitzacions. Però, fins a quin punt les fronteres (sobretot les territorials) estableixen odi i diferències entre una mateixa cultura? Quin és el criteri que s’utilitza per a delimitar un territori? Les fronteres territorials tenen el poder de crear guerres, però som nosaltres els qui eternitzem les línies invisibles.
Tanmateix, i malauradament, quan les catàstrofes naturals apareixen, els límits s’obliden i la diferència entre territoris desapareix. Després dels dos incendis del País Valencià que han acabat amb milers d’hectàrees, s’ha oblidat on està el nord i el sud: ha aparegut la humanitat, la generositat i la sensibilitat que ens ha posat la pell de gallina i ha fet que els pobles del nostre país empatitzen els uns amb els altres.
Sembla que el foc o qualsevol mena de catàstrofe natural no entén de política, de fronteres, d’ideologies ni de límits, però, en canvi, té el poder d’acabar amb tot i alhora unir persones i territoris. Mentre s’incendiaven les nostres serres, s’incendiava la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions, i milers de persones perdien el més apreciat que té tothom: sa casa, la seua llar, el seu refugi. Entre flama i flama els nostres cors patien el que arrasava el foc sense possibilitat de retrocedir.
Una tempesta estiuenca, llamps i pluges torrencials, la muntanya en flames i el cel descarregant el que feia temps que guardava. I mentre, nosaltres, consolant-nos oblidant totes les pors i els odis que acabaven gràcies, però alhora desgraciadament, a la mare natura de casa nostra.
Potser parar a reflexionar sobre els límits territorials és més antic fins i tot que aquests, però després dels moments durs viscuts a les nostres serralades l’únic que ens ha quedat clar és que quan veiem l’apocalipsi en els nostres ulls les fronteres s’eliminen i els cors s’eixamplen.
