S’atribueix a Hanlon, navegant, general i aristòcrata cartaginès del segle II abans de Crist, antagonista de Viriat, el principi pel qual s’assegurava que «la maldat és una expressió cruenta de l’estupidesa, tan cruenta que no aplega a veure’s, perquè resta amagada per l’horror, però, aquest és al darrere panteixant, i els humans no la desallotgem fàcilment, ni tan sols difícilment, perquè ens domina un instint egocentrista propi de les bèsties, que encara no han descobert que triomfar és viure en societat. Per tant, seria convenient acceptar-nos, tot i que ens semblés una estupidesa, ja que qui estima comparteix, ajuda, organitza, dona i rep. La seua individualitat és inviolable al mateix temps que necessària, perquè només la seua pròpia determinació és social i solidària».
Davant de tot això, el voluntarisme ens ha donat un exemple insuperable i aleshores efectiu, pal·liant els efectes recents de la barrancada, a base de la solidaritat mútua del veïnat. Feta aquesta aproximació a allò que vull dir, he de manifestar que per part d’aquells que ens governen ací i a l’altiplà han demostrat que segueixen sent uns «cagandanes». El mot és usat per valencianes i valencians des d’un temps immemorial i l’he trobat adient pels moments desastrosos que vivim. La nostra AVL ens diu d’ells al seu diccionari que: «És una persona aparentant d’energia, però, no fa res d’importància i és dèbil de caràcter».
Per altra banda, a parer meu, em fa l’efecte que el dèbil de caràcter, usa l’exabrupte a orris en opinions i entrevistes, i en boca dels governants, alguns l’usen de manera reaccionària per a defendre’s del seu desgovern. També l’AVL hi disposa d’una descripció que aquesta vegada, em sembla un eufemisme, ja que el diccionari ens diu que és «Eixida de to, cosa dita de manera inconvenient i inesperada manifestada amb vivesa» i un servidor alça la mà i crida fortament «bingo», perquè, en la meua opinió, és José Antonio Rovira Jover, conseller d’Educació!!!
Respecte d’això, Diari la Veu del País Valencià, el 3 de juliol d’enguany, em publicava un article d’alguns dels episodis protagonitzats per l’ínclit, demostrant la criança que hi disposa, usant al temps pólvora en les seues intervencions públiques; si vos ve de gust llegir l’article, podeu fer-ho clicant ací. A tall de mostra del seu contingut, vos deixe amb aquest relat inserit en ell: «Rovira i també els correveidiles disposen d’una premissa, força repetida davant les crítiques de l’oposició parlamentària, per la seua forma de governar, ja que culpen de les pròpies mancances administradores, a l’herència del Botànic».
Per eixe motiu, l’«il·lustre» conseller va tindre resposta del Botànic en la persona de Gerard Fullana, en una sessió de les Corts Valencianes, davant dels pressupostos de 2024 presentats. Fullana els acusava dient-los que PPCV-Vox engreixen l’escola concertada a còpia de perdonar ingressos milionaris, retallant a la vegada un 15% la partida per fomentar el treball autònom i reduint alhora el 22% el pressupost per tal de fomentar el treball autònom, del pressupost de l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball.
Fullana afona el clau de la prepotència de Rovira, manifestant que és un conseller com si fos de la barra d’un bar, al mateix temps, cal dir, de fer desaparèixer mil milions d’euros per construir escoles… recriminant alhora que escollira com a responsable de la caixa fixa del partit a Antonio Galvañ, una persona condemnada per corrupció política… (com que la parlamentària Gascó es va mostrar al·ludida també, doncs Galvañ és del seu equip, va titllar Fullana de difamador, comminant-lo a denunciar-lo davant els jugats, afegint que és una absoluta falta de respecte, alhora l’inefable conseller Rovira, el va titllar de «pocavergonya»).
Tan desvergonyida i enemiga de la llengua pròpia dels valencians i valencianes és en tots els aspectes que el conseller d’Educació ha convocat, docents, pares, mares i AMPA durant les vacances de Nadal i Any Nou, i només ha donat deu dies hàbils de resposta, quan tothom encara comença a restablir-se dels efectes de la recent barrancada. No obstant això, ho ha fet demanant-los que es pronuncien sobre una llei que anomenen de «llibertat educativa» per veure quina hauria de ser la llengua base a partir del curs acadèmic 2025-2026. Hom ja sap que els hereus de Franco, Hitler i Mussolini anomenen la paraula «llibertat» per tal de protagonitzar exclusivament el seu llibertinatge.
Escola valenciana ha preparat una resposta, demanant la retirada del projecte, perquè persones i entitats que ho consideren puguen fer les al·legacions oportunes. Diari la Veu del País Valencià també se’n fa ressò per part del periodista Manuel Lillo i Usechi, al seu article del 23 de desembre proppassat. Seguint el fil de la proposta d’Escola Valenciana, aquesta manifesta que de ninguna de les maneres «no es garanteix que es faça efectiva la llibertat d’elecció».
En un episodi recent, el conseller Rovira, quan amb motiu de la barrancada fou inquirit pels periodistes per què no se’l va veure pel poble de Massanassa per la mort accidental d’un operari en la neteja d’un col·legi, va manifestar dels del Palau de la Generalitat que ell també tenia dret d’anar a Alacant el cap de setmana, on resideix la seua família. Cal dir que al flamant conseller d’Educació no se l’ha vist personalment, ni adés ni ara, en cap col·legi damnificat.
Vos deixe amb Vicent Andrés Estellés de Burjassot, usant el llibre-biografia de Pau Alabajos, editat per Sembra, dient d’ell que abocava els seus sentiments i les seues reflexions en el paper en blanc, evacuava parcialment aquells nus de dolor i de ràbia.
«Ahir va fer sis anys. El 31 d’octubre, que moria la meua mare a Burjassot, a casa la meua germana, amb la qual vivia. El dia de Tot Sants, de bon matí, l’enterrarem. La meua mare mai no va saber que jo havia estat despatxat de Las Provincias. Aquest matí, però, m’he llevat del llit amb més ganes que mai de treballar, d’escriure, d’acomplir el manament de la meua mare. “Escriu fill, escriu. Ja no escrius quasi res… Què et passa? Escriu fill, escriu, encara que tan sols siga per a mi… I és per ella, sols per ella, per qui continue escrivint, fent llibres, embagulant folis i més folis”».
