Als nostres pobles, a l’estiu, especialment a l’agost, tenen lloc les anomenades festes patronals, en les quals se sol dir que es mantenen les tradicions. El repertori d’activitats resulta ser variat, no obstant això, al meu entendre, hi ha una sèrie d’elements que mereixerien alguna mena de revisió, o de consideració crítica.
Ja l’enunciat inicial apunta al paper que a la majoria de les festes té la religió, catòlica, òbviament: misses, processons presidides per les autoritats locals, oficialitat dels actes religiosos. Aleshores, cal fer la pregunta: per quina raó en un estat que no és confessional continua tal situació? Tot i tenir present que la catòlica és la religió més important a casa nostra, els seus seguidors tenen el dret a manifestar-se i fer les seues pràctiques, però, les circumstàncies presents van en una altra línia, que no és la de continuar la tradició impositiva de la religió d’altres èpoques, en les quals, fins i tot, es va arribar al fet que el cap de l’estat anava sota pal·li.
Els bous al carrer representen un altre vestigi del passat, que perviu gràcies a considerar que són un espectacle més. En realitat, l’espectacle es basa en el maltractament dels bous, en especial en l’embolat, on animal és sotmès al terror del foc i altres escarnis pel divertiment del personal. Tanmateix, de vegades, hi ha gent que resulta ferida o morta. La modernitat implicaria reconèixer els drets dels animals, evitant causar el seu dolor innecessari.
Igualment, cal parlar de les regines i les corts d’honor, pràctica que situa a les dones com a simples objectes, en tant que els mascles fan el seu paper com a tals. Hi ha comptades excepcions, en què els dos gèneres poden ostentar la condició de regina o rei.
E
n contrast amb aquests tres aspectes que he comentat, en algunes festes estan introduint-se practiques alternatives, com són jocs per a xiquets i xiquetes, recuperar esports que havien caigut en desús, o, també, altres manifestacions participatives i culturals. Cal imaginació, i ganes de trencar amb les rutines pròpies d’un altre temps. No debades, el tàndem reaccionari del PP-Vox està a favor dels bous al carrer i les “velles tradicions”, dedicant fons públics a tot això. Les idees, els sentiments de dreta, sovint, són un rerefons que s’alimenta d’unes pràctiques diguem-ne “tradicionals”.
Així doncs, per unes festes modernes, que generen solidaritat, cultural, estima, progrés…
