En 2024 contàvem en un article a Diari La Veu («Tenen dret les persones grans a viure dignament?») el gran dèficit de places en centres residencials per a les persones majors que tenim al País Valencià i com la nostra terra és la comunitat amb major dèficit de places junt amb Andalusia.
Segons l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials (ADGSS) es calculava un dèficit de 24.843 places per arribar a la xifra establerta de 5 places per cada 100 persones majors de 65 anys (ja ridícula de per si). Al conjunt de l’Estat Espanyol hi havia el 2023 un total de 398.575 places residencials per als 9 milions de persones majors de 65 anys.
Enguany hem volgut revisar l’estat de la qüestió tornant a l’informe de l’ADGSS de gener del 2025 i la decepció ha estat la que esperàvem: durant 2021, 2022, 2023 s’han augmentat a tot l’estat 6.031 places residencials mentre la població major de 65 anys ha augmentat en 600.000 persones. Veiem en la gràfica el nombre de places residencials per a persones majors a l’estat espanyol des del 2010:
El dèficit de 85.814 places (a l’estat espanyol) que marcava l’informe anterior s’ha incrementat fins a 89.324 places, augmentant cada any sense parar al conjunt de l’estat espanyol:
Pel que fa a nosaltres el dèficit de places residencials al País Valencià se situa en 24.801, encara som un territori pioner en dèficit de recursos i infraestructures, sobretot quan aquestes tenen a veure amb la vida de les persones:
Aquestes dades criden molt més l’atenció si les comparem amb comunitats veïnes que ho fan millor –o que no pateixen espoli econòmic— com ara Castella i Lleó on se supera la ràtio establerta en 17.764 places, és a dir, tenen superàvit de places.
Per un altre costat, trobem que el govern té força interés a modificar la llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, la coneguda com a llei de la dependència que ara compleix 18 anys. Malgrat ser ja major d’edat hi ha molts drets assenyalats en aquesta llei que no es compleixen per manca de finançament. Per posar exemples i segons relata l’ADGSS, cada 15 minuts mor una persona en llista d’espera de la dependència sense tindre el recurs que necessita. Es tarda una mitjana de 334 dies en aconseguir el servei o la prestació que aquestes persones dependents necessiten (ajuda a domicili, teleassistència, residència, prestació per persona cuidadora…). Les ajudes econòmiques són ridícules per a cobrir totes les despeses de tindre una persona dependent a casa. Les places residencials ja les hem vistes. I tot açò va a parar a l’esquena de les famílies, sobretot de les dones que són majoritàriament les cuidadores, siguen professionals o no professionals. Mentre tot açò no s’ha solucionat en 18 anys, ara es vol fer una reforma de la llei sense finançament, la qual cosa serà xapa i pintura, però de forment ni un gra.
Fer-se major i necessitar un recurs especialitzat al País Valencià no pot ser una qüestió de sort sinó de drets que s’han de finançar i garantir. Cuidar les persones majors tampoc pot ser una qüestió que recaiga damunt de les dones com una llosa com fins ara. Necessitem millors polítiques públiques per a superar les necessitats de totes i tots i menys polítiques d’aparador de sol, platja i pis turístic.
Podeu veure l’informe complet en aquesta web.
