«Una cervesa, per favor», se sent a la Nucia, en este October Fest 2023, la Festa de la Cervesa des del 5 al 15 d’octubre. I la gent es preguntarà: com és això de l’October Fest per ací?… És que, a la Nucia, el 40% és població resident estrangera, més els turistes. Igual com es realitza a Calp l’October Fest, Beer Festival, des del 6 al 9 d’octubre. I és que la cervesa, ja fa temps, s’ha erigit en la reina de les begudes, en allò més a mà. Encara que nosaltres venim de la cultura del vi, estesa esta al llarg del Mediterrani, a diferència dels països centre-nòrdics d’Europa (els dels nostres residents) on imperava i impera, clar és, la cervesa. Alguns diuen que l’Imperi Romà va arribar només fins on podia conrear-se la vinya i el vi, i fins allí la civilització. La resta eren bàrbars.
Als anys 60, la cervesa només representava 11 punts en el seu consum a Espanya, però que, després d’una inusitada embranzida, va apujar a 49 punts en el 2010, mentre el vi descendia des de 65 punts a 20. Ara, en 2022, Espanya s’ha convertit en el segon productor europeu de cervesa, darrere l’Alemanya… Com és això? Segurament la irrupció del turisme ha tingut bastant a vore en tot açò.
Però, en el cas que ens ocupa, hem de dir que les gents, més que per matar la set, beuen per a relacionar-se socialment, converses on es projecten imaginaris i ideals propis, on no cap allò desvaloritzat, allò antic, allò etiquetat com a obsolet. El vi, igual com el franquisme o com els bous o Manolo Escobar, van anar perdent glamour, van entrar en barrina; la beguda en got llarg, el whisky (quasi desconegut fins al moment entre nosaltres), el refresc amb gasosa d’estiu…, van acabar imposant-se. Així, ja no diem «és l’hora del vermut» o «fem-nos un vermudet», previ als menjars. Era i és l’hora de la cervesa: «Fem-nos una cerveseta». Com també, després de les menjades, per exemple, el rebentat (cafè tocat de brandi) ha passat a millor vida. Fins i tot, suggeriments o tonades com aquella de «Veterano es cosa de hombres» són impensables ara.
A pesar que, en esta batalla entre el vi i la cervesa, aquell juga amb avantatge, perquè està gravat al mínim fiscalment a Espanya, i, a més a més, algun expresident del país ha dit que a ell ni a ningú se l’ha de vigilar o advertir-li quantes copes de vi pren o ha de prendre. Potser el valent expresident ho va dir sota l’efecte desinhibidor que provoca el vi («in vino veritas»), sense tindre per a res en compte, d’altra banda, allò de «in aqua sanitas». Nosaltres, davant l’espectacle, pensem que tot és a benefici de la bona marxa de l’economia del país. Perquè sabut és que el sector servicis (bars, supermercats, llocs d’oci…) generat per l’alcohol és important.
Amb tot i això, res no li arrabassa el tron a la cervesa. I més, quan a partir del 1961 L’Àguila, amb factoria a València, va posar en el mercat el format de botella de litre, la denominada «litrona», econòmica i sociable (reuneix gent), germen d’allò que més endavant vindria a batejar-se com a «botelló».
No farem massa esment en el fet que hi ha més promocionadors de la cervesa, tals com els lluitadors de sumo, que ingereixen tres litres diaris de cervesa; o, fins i tot, les vaques són alimentades amb cervesa. Mantinguem-nos dins de les bones formes. Tanmateix, sí que recordarem que els nostres clàssics li donaven el nom de CERES (deessa del blat)-VIS (força, vigor): cervesa…, o siga, la força dels déus.
Quan hi haja un bon motiu, siga October Fest o no, per exemple, ara mateix o d’ací una estoneta: sí, fem-nos una cerveseta!
