Llanos Massó (bonic cognom català), de Vox, ha decidit que s’ha de fer neteja: qui no s’integre, al carrer. Fora. Expulsió. Deportació. A pastar fang. Tampoc és cap novetat. El discurs de Vox és tan primitiu que només té dues neurones: una per cridar “Espanya!” i l’altra per assenyalar culpables. Però mira per on, sense voler, ha encetat un bon meló.
Perquè clar, si la condició per quedar-se en un territori és integrar-se, estimar-ne la cultura, parlar-ne la llengua, respectar-ne les tradicions… ai! Tinc males notícies per a vosté, senyora Massó: vosté i tota la seua tropa d’incultes espanyolistes serien els primers en la llista d’expulsió.
De fet, Vox no és un partit valencià. És una franquícia. Una sucursal del centralisme més ranci, disfressada amb quatre banderes gegants i molt d’odi al diferent. Dir-los valencians és com dir-li mediterrani a un torero de Valladolid.
Si apliquem els criteris de Vox, tot fa un tuf d’hipocresia monumental. Ells, que tant es queixen de la falta d’integració, ignoren la llengua del territori, menyspreen les institucions pròpies i imposen una identitat aliena. Són exactament allò que diuen combatre. Però clar, com que duen una bandera espanyola al canell, això els fa immunes a l’expulsió.
I el més greu és que no són una excepció. Són una peça més d’un engranatge calculat. L’Estat espanyol, amb la complicitat activa o passiva de molts governs, fa dècades que juga a un joc brut: convertir la immigració en una eina de substitució cultural. Primer va ser la immigració d’altres comunitats i ara és la que prové d’Amèrica del Sud i Central, majoritàriament carregada d’ideologia llatinoamericana. No per integrar, sinó per esborrar. Per assegurar-se que el valencià es diluïsca fins a desaparèixer. Ells tenen clar què s’hi juguen. Fan feina, molta feina, perquè nosaltres continuem tenint por de ser qui som.
Mentrestant, ells cobren d’ací. Viuen d’ací. Però treballen cada dia per esborrar-nos. Si això no és ser un colon infiltrat, que vinga Jaume I i ho veja. I que no ens vinguen amb sermons. El País Valencià, com tots els pobles del món, ha rebut milers d’immigrants al llarg de la història. I gràcies a això som qui som. La nostra llengua ve de fora. La nostra gastronomia, també. El que no ve de fora, el que ens cau com una plaga bíblica, és aquest nacionalisme agressiu, uniformador i rabiós. I això sí que és un virus. Sense vacunes.
Així que, Llanos, si la integració és el criteri: comence per vosté mateixa. Estime aquest poble, aprenga la seua llengua, respecte la seua cultura… o aplique’s el conte. Ja sap com va: qui no s’integra… fora!
Però, vaja, que nosaltres no som tan bèsties. No volem expulsar ningú. Només volem que deixen de fer mal. I si no poden conviure amb un poble que no és calc d’Espanya, tenen tot un estat castellà on poden jugar a “Una, Grande y Libre”.
Ací, de moment, encara som poble. I no ens rendirem.
