Explicava Noam Chomsky al seu ja clàssic assaig sobre manipulació mediàtica «Com ens venen la moto», que un dels sistemes més efectius per aconseguir acceptació d’una idea que, en realitat, no era popular, era vendre-la com una qüestió d’interès general, com una demanda social majoritària.
Així, i cite de memòria, Chomsky venia a dir que els interessos dels treballadors se’ns presenten com sectorials, els interessos dels llauradors com sectorials, els de les dones o els dels negres… En canvi, els interessos de Wall Street i els multimilionaris són sempre l’interés nacional o general. Els interessos de les majories són sempre part interessada mentre que els interessos d’una minoria molt menuda, són l’interés general.
Aquest seria un dels mètodes que gastaria El Mundo alhora de tractar les reivindicacions lingüístiques segons de quina llengua siguen.
Així, quan es tracta de reclamar més castellà a l’escola, són «les famílies», com en el titular d’aquesta notícia apareguda aquesta setmana. En realitat, aquest «famílies» és un eufemisme d’una entitat marginal, sense cap pes rellevant en la comunitat educativa valenciana i amb un clar biaix ideològic molt pròxim a Vox. Sense que açò li lleve cap dret a manifestar-se o a reclamar el que considere, queda clar que són un grup d’interés concret, igual com ho poden ser Escola Valenciana o les FAMPA, únicament que molt menys representatiu que aquestes.
Però quan el titular s’hi refereix com a «famílies», la seua deixa de ser una reivindicació sectorial, limitada a un col·lectiu concret i amb motivacions concretes, per passar a ser un «interés general». Les motivacions ideològiques i els interessos particulars el dilueixen i el que és una demanda estrafolària i allunyada del sentiment majoritari passa a convertir-se, per art de màgia, en petició social àmpliament acceptada.
En canvi, quan es tracta de reivindicar més valencià o de defensar els drets dels valencianoparlants, els qui ho demanen són «Escola Valenciana» l’AMPA tal o el col·lectiu concret. Són demandes sectorials, de grups molt concrets i que, sovint, des de la pàgines del mateix diari ja han patit un procés de criminalització o, com a mínim, posada sota sospita.
Així, les seues mobilitzacions o reivindicacions, per molt massives o per molt suport social que reben sempre seran minoritzades i menystingudes, considerades «de part» i representatives soles de sectors concrets i marginals.
Bé, açò quan se’n parla, clar. Perquè l’altra opció és la cobertura que ha fet El Mundo de les protestes contra la proposta de Vox d’excloure Alacant del domini lingüístic valencià que ha sumat la marejant xifra de zero notícies.
