Expressar-se intel·lectualment sol tindre poc impacte en la majoria dels públics. Difondre xifres, dades, per si mateix no arriba al públic. En un context tècnic o en unes jornades científiques és perfecte. Però dirigint-se al gran públic, no aplega.
Els valors de les esquerres són importants. Però el llenguatge els pot fer invisibles.
I sent així, per a què s’utilitza aquest enfocament una vegada i una altra si no és eficaç? Hi ha diferents aspectes.
Un és que en les esquerres se sol identificar discurs objectiu, complex = seriós. Discurs senzill = insubstancial.
Això comporta utilitzar conceptes abstractes, que implica usar paraules semànticament denses. El que vol dir que nosaltres li posem molt de significat, però els votants no.
Un cas; la descarbonització». Fa unes setmanes ho vaig posar d’exemple en un curs de militants polítics i socials d’esquerres i, excepte uns pocs, els que tenien sensibilitat ecologista, no sabien què era això de la descarbonització. I això que és un concepte clau si volem frenar el calfament climàtic i conservar un clima benigne.
Hi ha una tendència a usar conceptes abstractes que els emissors saben el que volen dir, però que quasi sempre el públic no.
Un exemple del meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política (que ja estarà a la venda a principis de juny): «Estava treballant amb un diputat del Congrés de Diputats, parlant d’aquestes coses i em contava una experiència seua: «Estava amb uns militants en la presentació d’un projecte de llei i començà a parlar de transposició de les Directives europees en normes internes i començà a notar algunes cares estranyes en el públic. Com continuaven les ganyotes va parar i va preguntar: «Hi ha alguna cosa que no enteneu?» I respongueren: «Què és això de la transposició?». Ho va explicar i pogueren continuar.». Si això passa amb militants de partits d’esquerres, què és el que no passarà amb votants que tenen certes simpaties progressistes?
He treballat amb diferents clients que venen de la tradició marxista i l’ús d’abstraccions sol ser massiva. Els hi resulta difícil canviar per què és una manera de pensar. Per això és important canviar els processos mentals subjacents. No es tracta de canviar el què o el perquè (és a dir els valors), sinó el com.
Jo el que propose és passar de: «Dato mata relato» a «Dato prepara relato». És a dir, cal partir de dades rigoroses, d’informació fidedigna, per a posteriori elaborar una narració que siga comprensible per a una població àmplia, no per a una minoria que ja està sensibilitzada amb el tema.
Si t’interessa el tema, a final de mes impartiré un taller sobre altres maneres d’expressar-se per arribar a més públic i tenir més impacte polític.
Com ja vaig comentar en un altre article que les dades maten relat és només per una part de la ciutadania. La que precisament té aquesta tendència al rigor.
Per la majoria de la població funcionen els relats, certes maneres de narrar, certs usos del llenguatge. És un terreny poc explorat que pot ser molt fecund per a la política d’esquerres.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
