Quan vaig començar a formar-me en consultoria política amb Juan Ignacio Marcos Lekuona, em va xocar el seu enfocament.
Jo que militava en un partit verd, posava la ideologia per damunt de qualsevol consideració. La meua premissa era: «La gent que té sensibilitat ecològica, vota partits verds.»
Què vaig aprendre amb aquest conegut consultor? Perquè et voten hi ha molts factors i, actualment encara més, per a una bona proporció de la població no és determinant la ideologia.
Vaig descobrir un factor que sol ser determinant en els resultats electorals, especialment en l’àmbit municipal: les relacions socials. I per descomptat s’ha de fer seguint certes pautes i mètodes per guanyar votants.
Em va portar un temps assimilar la importància d’aquest factor. Fins que vaig assumir que la política és un assumpte social, de relació amb persones i vaig entendre que, com a militant actiu, calia sentir-me solt relacionant-me amb el veïnat, visibilitzar-me perquè em conegueren, perquè saberen quines propostes feia. I en poc temps, practicant-ho, ho vaig arribar a fer d’una forma natural. El que em va cridar l’atenció és que els meus companys no ho feien: es mantenien en la seua zona de confort.
La recepta estàndard davant d’aquests casos és la d’eixir del cercle de comoditat. Ara bé, això té un problema, si ixes, et sentiràs incòmode i tendiràs a tornar a la zona de confort.
Un enfocament constructiu i profitós en aquest assumpte és el que podem anomenar estendre la zona de confort. Es tracta de començar a fer activitats en les quals estàs un pèl incòmode fins que et familiaritzes i arribes a sentir-te còmode, de manera que has ampliat un poquet el rogle on et trobes plàcid. I després tornes a fer altres tasques on et trobes incòmode, fins que et tornes a sentir còmode. I així successivament.
Això és el que fan la majoria dels polítics que conec, de forma natural. Per exemple, una regidora que va començar en 2023, un any després, em deia que està més solta i tranquil·la parlant en públic. Però no tothom fa aquest procés així de ràpid. I ací la velocitat i la consistència és important. Només tens quatre anys per fer la tasca política i donar-te a conéixer, especialment si vols tornar-te a presentar en 2027.
Fer-ho a consciència facilita agilitzar el procés perquè si atens cada pas que estàs donant comences a tenir un sentit d’anar avançant. I si compares com vas començar és més probable que tingues un sentit de millora contínua.
Si damunt t’ho planteges amb un propòsit, amb una raó potent, el procés d’ampliació s’accelera. A alguns regidors amb els quals ajude a ampliar la zona de confort, els propose l’estructura de repte. En què consisteix? En donar-li un significat positiu al fet de superar eixa dificultat, com ser una persona més capaç, que sap fer front a les situacions adverses, que aprén dels entrebancs, etc. Però no d’una forma intel·lectual, sinó com un enriquiment personal i una capacitat d’acció.
D’aquesta manera, no sols s’accelera l’extensió de la zona de confort, sinó que es fa de forma sòlida. Les repercussions d’ampliar el cercle de comoditat són múltiples: arribes a relacionar-te amb més persones, visibilitzes més les teues idees, propostes i assoliments i tot això facilita que et voten en les següents eleccions.
Carles Porcel és Capacitador de polítics i activistes.
