Vivim temps complexos on dia rere dia som testimonis de canvis sociopolítics que entrebanquen l’exercici de la política fent-la més complexa del que hauria de ser.
Per començar, cal dir que un partit democràtic hauria de ser gestionat de forma transparent per evitar segons quins abusos.
I aquí rau el primer problema, hi ha alguns polítics que en la seua pràctica ho entenen de forma patrimonial, encara que s’envolten d’una aura democràtica de debò, que és totalment falsa, una impostura per crear un perfil i una imatge que en cap manera respon a la realitat, és pura ficció, i a tot estirar és la seua realitat.
Aquesta disfressa permet a aquests polítics manipular a tots els que els envolten, és el seu mecanisme subtil per mantenir el control, és el seu joc.
No estic parlant de pel·lícules psicològiques, és una realitat malauradament quotidiana en l’entorn polític i ens duu a parlar de personalitats immadures sense empatia. Aquests personatges conformen una àmplia gamma de biografies amb un gran component de narcisisme i egos incontrolats. Fins aquí pot ser teoria, però en el vessant pràctic, què podem dir?
Doncs podem posar un exemple per entendre aquesta argumentació. El pròxim dissabte, 6 de juliol, se celebrarà el IX Congrés d’ERPV al qual opten dues candidatures: en una (Construïm l’esquerra valenciana) opta a la presidència Josep Barberà, president d’ERPV fins a l’octubre del 2023.
Aquest candidat fou denunciat per l’exsecretària general per assetjament sexual mitjançant el canal ètic d’Esquerra Republicana que conclogué que no es podia sostenir que la denunciant faltés a la veritat en la seua declaració, però considerà que no hi ha proves suficients per acreditar les agressions sexuals denunciades.
Actualment, amb les mateixes proves aportades per l’exsecretària, Josep Barberà és investigat per un jutge.
A partir d’aquestes dades reals i públiques passem al nucli argumental fonamental: l’ètica i la dignitat política poden ser desnonades del seu lloc preferent en l’exercici de la política?, la resposta és clara i contundent: no, de cap manera. Si això passés, suposaria el declivi, la perversió i l’anorreament de la política.
L’ètica i la dignitat política són la garantia a preservar en l’exercici de la política, si desapareixen entrarem en el terreny pantanós i fangós avantsala de la política del «clavegueram», i en eixe món les regles ja no són les mateixes; en eixe món fosc la mentida, l’engany i la manipulació són la norma. Aquest submon ha de desaparèixer i els seus habitants expulsats i assenyalats amb el dit de la democràcia.
I en tot aquest afer on queda i en quines condicions l’empatia i suport envers la dona presumptament assetjada?, i la seua dignitat?, la seua autoestima?, o és possible que en aquest model patrimonial d’exercir la política amb tuf de masclisme siga secundari o no valorable l’assetjament a una dona i en quina situació anímica puga quedar?
On està la solidaritat, sororitat i suport feminista de saló de les dones d’ERPV amb la dona presumptament assetjada? Vergonya seria la paraula a emprar.
No, aquesta no és la forma de fer política en una democràcia, al contrari, ara és el moment de reivindicar amb força l’ètica i dignitat política com a eines per obrir portes i finestres i començar una nova forma de fer política transparent, igualitària i social.
Aquesta etapa nova que s’obri el 6 de juliol a ERPV no pot estar liderada ni ser patrimoni de persones amb processos pendents de resoldre’s jurídicament, i que no tenen el coratge i la decència d’abandonar abans que les conseqüències afecten el conjunt de l’organització, ni que siga per respecte als i les militants d’ERPV.
Sí, cal reivindicar l’ètica i la dignitat política, és el moment.
