Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Probablement, no haureu llegit o sentit gaire cosa sobre el desastre ecològic a la costa de Callao, el Perú, on el 20 de gener, un vessament de 12.000 barrils de petroli va destruir totalment l’ecosistema al llarg de desenes de quilòmetres de costa. És el pitjor atemptat ambiental de la història del Perú i té unes proporcions comparables a les causades per l’enfonsament del Prestige a Galícia el 2002. I, a més, té un responsable clar: Repsol.
L’empresa espanyola no només és la propietària de la refineria on va produir-se el vessament, sinó que la seua reacció davant el desastre va ser lenta i ineficaç, i a més va intentar mentir la població i les autoritats peruanes, tant sobre la magnitud com les causes de l’accident.
Els mitjans espanyols han passat de puntetes sobre el cas. No és que no n’hagen informat, clar. Tot és massa gros per no dir-ne res. Però no només és un tema que hauria d’haver ocupat portades i tertúlies, sinó que a més, en general, han ofert una informació molt més amable per a l’empresa, sovint donant per bona una versió que després s’ha demostrat falsa, tractant de minimitzar la seua responsabilitat. Una cobertura que contrasta quan es tracta d’informar d’algun èxit internacional de Repsol.
Mentrestant, al Perú, la situació es veu diferent. La indignació contra Repsol és generalitzada. S’han produït protestes massives i el govern ha paralitzat l’activitat de la refineria fins que Repsol no done explicacions coherents sobre el que ha passat, no oferisca garanties clares de la seguretat de la instal·lació i inicie accions efectives de neteja. De nou, els mitjans espanyols que han informat del cas, s’han apressat a destacar que l’empresa veu la mesura «desproporcionada i irraonable» i que això posa el Perú «al caire del desabastiment».
El cas del vessament del Callao, a més, no és únic. Repsol i altres grans empreses espanyoles fa dècades que acumulen un llarg historial d’accions poc ètiques, que van des dels desastres ambientals, les violacions dels drets humans, el foment de la corrupció o els intents d’influir en processos electorals. Els mitjans més massius o bé no informen d’aquestes accions o bé les justifiquen o minimitzen, com és el cas actual. Però a Amèrica Llatina –una regió sobre la qual hi ha tanta cobertura quan interessa- aquestes no passen tan desapercebudes.
Llavors, passa el que passa. El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, anuncia una «pausa» en les relacions entre el seu país i l’estat espanyol perquè està cansat «que vinguen les empreses espanyoles a robar-nos», i no entenem què passa. Els analistes dels mitjans es fan els sorpresos i acusen López Obrador de boig, populista o d’intentar tapar altres assumptes. Però és clar, si no saps que Iberdrola té una investigació oberta per venda fraudulenta d’energia o que OHL va finançar il·legalment campanyes electorals o que Repsol ha aconseguit concessions d’explotació de gas gràcies a les seues influències polítiques… Si no saps totes aquestes coses, són molt difícil entendre les declaracions de López Obrador i que aquestes siguen tan populars a Mèxic.
D’ací a uns anys, si el govern del Perú anuncia la nacionalització de la refineria de Repsol, estic segur que llavors sí que aquests mateixos mitjans en faran portades i tertúlies denunciant la bogeria i parlaran de la inseguretat jurídica d’aquests països. I llavors tampoc faran referència al desastre ambiental d’aquests dies que, gairebé ningú recordarà, perquè n’han informat com n’han informat.
