Quan el 29 de maig passat el president Pedro Sánchez va anunciar la convocatòria d’eleccions generals, tot just l’endemà de la derrota patida pel seu partit i aliats en les eleccions municipals i autonòmiques celebrades el dia anterior, possiblement no va tindre al cap un efecte col·lateral que aquest avançament electoral hauria de provocar al panorama polític valencià.
Efectivament, davant la urgència electoral i davant també la constatació de què el valencianisme polític, com a opció autònoma, estava a punt de desaparéixer definitivament del ventall d’ofertes per a la ciutadania, les formacions Via Mediterrània i República Valenciana vàrem bastir una coalició anomenada Estat Valencià del Benestar i ens vàrem llançar a la cursa electoral del 23 de juliol amb alegria i optimisme creixents.
Per què hem triat eixe nom? Pel fet que volem sintetitzar com a idees-força tant la necessitat de construir una estructura estatal que realment estiga al servei de la societat valenciana, com la voluntat que les nostres institucions continuen i milloren el teixit protector del qual ens hem anat bastint des dels moments que recuperàrem la Generalitat, i que ara es troba en perill per la inoperància i l’espoli practicats des de Madrid.
La nostra coalició està concebuda com a punt de partida d’un procés que volem més ample, i per això les nostres llistes electorals han inclòs persones alienes als partits signataris i que s’han volgut incorporar com a independents. Pensem en un futur immediat on més voluntats se’ns sumaran per tal de fer avant un projecte il·lusionant que s’articula sobre unes poques i clares propostes programàtiques que, alhora, són les nostres condicions per donar suport a la investidura de qualsevol candidat democràtic a la Presidència del Govern espanyol.
Reivindiquem la liquidació del deute valencià i la concertació d’un nou sistema de finançament; la recuperació del Dret Civil valencià; una inversió eficient en el servei de Rodalia i acabar ja el Corredor Mediterrani; la participació del País Valencià en la política exterior i migratòria; la racionalització de la despesa pública; i l’obtenció d’un marc d’igualtat legal entre el valencià i el castellà.
Són reivindicacions que no hem triat arbitràriament; ben al contrari, pensem que en elles se sintetitza el millor de les reclamacions nascudes en els últims temps des del si de la societat valenciana i, per això mateix, simbolitzen l’esperit transversal i unitari que està en la base del nostre Poble i que ara fa cinquanta anys es va condensar amb orgull en l’expressió mobilitzadora «Volem l’Estatut».
Sí, abans i ara volíem i volem l’Estatut, entés com a Constitució Valenciana que no ha de ser simple paraula sinó que ha d’encarnar-se en realitats tangibles que facen que el Poble Valencià es mantinga en el nou món globalitzat com un col·lectiu conscient de la seua identitat, propietari dels seus recursos i decisor del seu futur.
Estat Valencià del Benestar passarà la seua primera prova el pròxim 23 de juliol, però el seu impuls romandrà en el temps, perquè és hora d’una política feta per nosaltres, amb la nostra perspectiva ajustada a la realitat del terreny, sense miopies poregoses i sense distorsions interessades promogudes per aquells que sempre juguen a convertir la nostra terra en un etern camp de batalla al servei d’interessos que, ben analitzats, no són els nostres.
