En una conversa de bar, en la tauleta del costat se sentia: «no està gens clar eixe resultat de l’Espanyol-València, este València hauria d’haver guanyat. A Gatuso, li agrada que els jugadors perseguisquen i no deixen tranquil el rival, el Lino i el Gayà són dos punyals, i Cavani és un bouet solt pel mig del camp però hui no ha tingut sort.»
-Així, hem d’estar contents?
-Contents? Mira, enguany tots els diumenges al Nou Mestalla, a vore els partits del València, no me’ls perdré; enguany, a casa, guanyarem tots els partits.
-No, home, no! L’estadi encara no està acabat, està quasi com el Coliseum de Roma, una ruïna enorme a visitar; ja ho fan el gats de la rodolada, que hi campen pertot arreu!
-Com és això?… M’havien dit que L’alcalde de València i el Peter Lim havien arribat a un acord per obrir el camp. Que ve el Mundial!
-Tens tota la raó, però serà per a dintre de dos o tres anys, o quatre, amb 60.000 o 66.000 espectadors.
-No em digues, tres o quatre anys més? Si ja venim des del 2006, en què es va anunciar la construcció del nou camp per aquell ínclit de la paleta i la rajola, el senyor Soler, qui feia pressupostos amb més despeses que ingressos; clar!, així han acabat les seues empreses, de fallida i al clot… Més de quinze anys darrere el Nou Mestalla, cavallers, poder-ho dir! Quinze anys amb romanços, no pot ser, no pot ser tanta despreocupació per part nostra, o de l’Ajuntament. No sé si té més culpa qui enganya, o qui es deixa enganyar! Què han fet eixos alcaldes?
-Només n’hi ha hagut una abans de l’actual, qui ho acaba d’arreglar.
-Qui?
-Joan Ribó.
-Joanet, el que fa places de les reines, sense una mala ombreta?
-No sigues així!
-Ja sé que el que interessa és que la paella tinga arròs i entropessons, i no el color, això importa menys. Ens ha fet la plaça?, au! hi anirem, amb gorra si cal. I ara dius que ha arreglat l’acord del nou camp?… Caram, amb el Joanet!: poques ombres, pocs gats, pocs romanços…, més places, més estadis!
